COGITO ERGO SUM...

2010-05-02T03:20:00.000-07:00

Immanuel Kant

View more presentations from minervagigia.

FRASES DE DIVERSOS AUTORS

2010-04-22T06:29:00.000-07:00

PLATÓ :"El mundo de las ideas incide el mundo físico; piensa bien y harás lo correcto."

ARISTÒTIL: "Todo hombre tiene derecho a ser feliz."

DESCARTES: "Vivir sin filosofar es, propiamente, tener los ojos cerrados, sin
tratar de abrirlos jamás."

HUME: "La razón es, y sólo debe ser, esclava de las pasiones."

KANT: "No se puede aprender filosofía, tan sólo se puede aprender a filosofar."

MILL: "El genio sólo puede respirar libremente en una atmósfera de libertad."

NIETZSCHE: "Los monos son demasiado buenos para que el hombre pueda descender de ellos."

PROJECTE 5

2010-04-15T15:49:00.001-07:00

Edmund Husserl filosofia

View more presentations from mariaperez1992.

TEXTOS HUME

2010-04-13T15:49:00.000-07:00

En aquests textos,Hume ens parla de la moral,dient que no es pot explicar a través de la raó sinó a partir dels sentiments.Arribarà un moment en el que no es poden donar respostes racionals,sinó respostes relacionades amb l'experiència.El sentiment per a Hume és la guia en l'àmbit moral.
Per tant l'existència dels cossos és problemàtica,ja que puc conèixer les percepcinos,però no tinc certesa de que siguin vàlides,per tant ens trobem davant d'una contrapossició a la tesi cartesiana en la qual les causes de les idees són les coses.
Pel que fa Déu afirma que les teories filosòfiques no condueixen al coneixement de la seva existència,ja que Hume afirma que existeix l'idea de Déu,però que aquesta no pot ser demostrada,ja que no te lligam amb les impresions i perquè sigui vàlida.
Per tant,Hume critica a Sant Anselm,ja que aquest deia que entendre Déu com a existent no afegia res a l'idea.

CRÍTICA AL PRINCIPI DE CAUSALITAT

2010-04-12T15:37:00.000-07:00

Hume en la seva filosofia afirma que els fets es troben més enllà de l'evidència dels sentits . Qüestiona la teoria de la causa i l'efecte mencionant diversos exemples: "que avui surti el sol no és consequent de que demà sàpiga amb certesa que el sol hagi de sortir." Un altre exemple seria el de la bola de billar,en el que el fet de que jo golpegi la bola no li segueix l'efecte del seu moviment. Per tant,tot coneixement que es trobi més enllà del testimoni inmediat dels sentits,no és cert sinó probable. Llavors,a diferència de Descartes,segueix un mètode escèptic,negant així poder arribar a la certesa absoluta i també negant la relació de causa i efecte.

PROJECTE 4

2010-04-04T07:00:00.000-07:00

La fenomenologia és un mètode per conèixer la realitat de manera objectiva,descobrint així l’essència de les coses. Hem d’anar a les coses mateixes però a questes són una aparença,una manifestació en la qual s’apareix tot allò al qual atribuïm que és.Els fenòmens no es refereixen a alguna cosa exterior extramental,per tant no hi ha cap cosa en sí darrera del fenomen. Ara bé l’aparença té lloc en la consciencia,i aquesta no pot ser concebuda com a substància determinada. Per tant la consciencia es intencional perquè sempre tendeix cap a alguna cosa, constituint així l’objecte como a objecte i descartant la seva existència "extra mental".L’objecte no es "real", sinó "ideal", però això no significa que sigui subjectiu. Husserl distingeix entre els actes mitjançant els quals la consciència tendeix cap al seu objecte i que té diferents maneres de ser representats i al contingut d'aquests actes o terme de la referència. El primer és la noesis, que és un acte subjectiu de la consciència. El segon és denominat noema, i és un aspecte objectiu de la consciència.

*Exemple:
La certesa de la multiplicació 3x8 depèn de la veritat de l'enunciat, no de l'acte psíquic de pensar-lo. En definitiva, és el noema el qual valida i explica la noesis.

Per més informació:
- Introducció a la fenomenologia.
-Fenomenologia del coneixement.
-Fenomenologia.

TEXTOS HUME / ADAM

2010-03-10T16:22:00.000-08:00

Hume en la seva filosofia es qüestiona si els fets van més enllà de l'evidència dels sentits.Per tant fa una forta crítica al principi de causalitat,negant que afecti a la nostra concepció de les lleis de la natura.En aquest cas cita l'exemple d'Adam,dient així que hagués estas necessari que Adam previament tingués experiència del moviment per arribar a realitzar-lo.
D'aquest autor,extreiem que tots els raonaments són extrets de manera a posteriori,és a dir, a partir de l'experiència.
A continuació Hume reflexiona i extreu les conclusions que l'únic que hi ha a la ment són les percepcions que anteriorment hem experimentat.Per tant,només estem determinats pel costum,ja que actuem suposant que quelcom és cert,tot i que en un futur pot no ser-ho.
El costum no és un element que formi part de la raó i és la guia de la nostra vida.
Per tant com a conclusió de que no hi ha res a priori des del punt de vista de la raó,i que a partir del mètode racionalista no podem extreure cap conclusió.

2010-03-08T03:12:00.000-08:00

Hume

View more presentations from Anna Sarsanedas.

2010-03-07T12:58:00.000-08:00

David Hume

View more presentations from minervagigia.

2010-03-02T05:56:00.000-08:00

POSA'T A PROVA : DESCARTES

2010-02-28T11:19:00.000-08:00

1.En aquest text,Descartes afirma que ni la imaginació ni els sentits ens poden ajudar a arribar a la veritat,sinó que ho hem de fer per mitjà de l’enteniment.
Alhora critica a tots els que neguen que es pugui conèixer a Déu i l’ànima,ja que aquests no miraran per sobre de les coses sensibles per tant utilitzaran la imaginació i els sentits.

2. a) inintel·ligible: cosa que no es pot compendre.
b) imaginació: terme que s'encarrega d'unir o separar les impresions per donar lloc a les idees.

3. Primer de tot cal mencionar que Descartes és un filòsof racionalista,per tant l’origen de tot el coneixement es troba en la raó.
Segons la teoria cartesiana per arribar a la veritat absoluta hem de portar al dubte la resta de veritats, ja que si els sentits ens han enganyat una vegada ho poden fer més. Per tant hem de dubtar de tot,així podrem arribar a assolir la veritat .Per assolir aquesta veritat Descartes planteja un camí dubte per poder arribar ha assolir la veritat .En primer lloc no hem d’acceptar com a vertader res que no es conegui amb certesa que ho és per tant utilitzarem el mètode inductiu per assolir les idees clares i distintes,seguidament la ment s’encarrega de dividir-les de complexes a simples,a continuació a través de la síntesi les passa de simples a complexes,i per últim, es fa una comprovació i enumeració.

4. La concepció del “jo” de Descartes es podria comparar amb Sant Agustí,ja que diu que si t’equivoques és perquè ets,per tant defensa la tesi cartesiana del cogito ergo sum “penso per tant jo existeixo”.
Pel que fa la concepció de l’ànima ho podríem relacionar amb la teoria platònica,ja que Plató defensava l’existència de dos mons (l’intel·ligible i el sensible),en el qual el sensible era on es trobaven els cossos que nosaltres captàvem través dels sentits,però aquests ens podien enganyar.

3r TRIMESTRE

2010-02-24T11:18:00.000-08:00

COMENCEM LA RECTA FINAL!!!!

SANT AGUSTÍ

2010-02-23T05:41:00.000-08:00

DISCURSOS DEL BANQUET

2010-02-21T11:28:00.000-08:00

EXISTEIX LA REALITAT FORA DE LA MENT ,INDEPENDENMENT QUE JO LA PENSI?

2010-02-16T00:40:00.000-08:00

Primer de tot hem de verificar la nostra existència,ja que no podem dubtar de l'existència del "jo",perquè si ho fes estaria fent-ho de manera contradictòria:"jo no puc dubtar del jo". Per un altre banda durant la nostra vida sens mostren objectes,però mai els podrem arribar a conèixer amb plenitud,ja que els hem de posar en dubte per poder arribar a la veritat. Per tant,hem de refutar la validesa de quelcom no coneixem prèviament no havent-lo exposat al dubte? Llavors la veritable realitat extra mental si que existeix,però en realitat mai la podrem arribar a conèixer.

TEXT 5 DESCARTES

2010-02-11T08:37:00.000-08:00

En aquest text Descartes planteja el dubte metòdic cartesià,que no és un dubte escèptic,sino que és un mètode que ens ajudarà a la recerca de la veritat. A vegades les qüestions que ens plantegem les hem de qüestionar amb el dubte.Els snetits ens enganyen de vegades,per tant si ens han enganyat una vegada em de supossar que no seran fiables ja que ho poden tornar a fer. També ens parla de la raó dels paradogismes.Nosaltres també estem exposats a l'equivocació,per això "jo em puc equivocar",però el "jo" és manté durant els canvis. Apareix el dubte sobre l'essència de la realitat,ja que es qüestiona que els somnis puguin ser realitats.Encara que aquesta hipòtesi es verifiques el "jo"quedaria persistent. Però mentres Descartes es qüestiona que tot és fals,es dóna compte que el "jo" i predomina;per tant no puc dubtar dle "jo" ja que ens trobariem davant d'una contradicció. A partir d'aquesta afirmació apareix la teoria del subjecte en la qual hi predomina el "jo".

DESCARTES TEXT 1

2010-02-09T10:40:00.000-08:00

En aquest text de Descartes,ens explica les regles del mètode cartesià. Primer de tot ens diu que hem de portar totes les veritats al dubte,ja que així mitjançant el dubte podrem arribar a la certesa,és a dir,la veritat absoluta. Aquest mètode té una certes regles ,fàcils d'aplicar amb les quals podrem augementar el nostre coneixement. El mètode cartesià es basa primer de tot en l'evidència,ja que no podem acceptar com ha verdader res que no coneguem amb evidència que ho és. A continuació,es realitza l'anàlisi;que tracta d'un procés de la ment que consisteix en dividir les dificultats en parts simples. Deprés farem una síntesi,conduint així els pensaments sencills anteriors en complexos a partir de la deducció. Per últim farem la revisió i enumeració,que tracta de la comprovació de l'anàlisi i síntesi.

DESCARTES

2010-02-08T05:32:00.000-08:00

LES RELACIONS ENTRE HUSSERL I HEIDEGGER

2010-02-07T13:29:00.000-08:00

El que sabem es deu a cartes de Husserl a les seves amistats i a les anotacions en els marges dels llibres de Heidegger. Sabem que Husserl veia en Heidegger al seu successor. Però Heidegger va veure com una introducció al neo-kantisme el gir "transcendental" de Husserl en "Idees ". De manera inversa, Husserl veurà una recaiguda en el antropologisme el camí pres en "Ésser i temps". Segurament ambdós es van malentendre mútuament. Així, les coses, amb un Heidegger distant i un Husserl "decebut" intel·lectualment va arribar el nazisme. El 14 d'abril de 1933 van destituir a Husserl com a conseqüència de les lleis antisemitas. Heidegger no es va pronunciar referent a això,però a la fi d'abril, amb Heidegger ja com rector, canvia la llei i s'invalidà la destitució de Husserl. Això ha de signar-lo el rector, Heidegger, el qual mana un ram de flors a Husserl a través de la seva dona. Però ell no fa acte de presència, segurament per "inconveniencia política". Això ho considerarà Husserl com una mena de "traïció". Husserl escriurà poc després a un amic que l'entrada de Heidegger en el Partit Nazi és "el final d'aquesta suposada amistat filosòfica entre ànimes". Encara així, a través de Max Müller, Heidegger manava freqüentment salutacions a Husserl qui, al passar dels anys, va anar suavitzant el seu judici sobre Heidegger.

PROJECTE 3

2010-02-06T12:48:00.000-08:00

A continuació he preparat un quadre d'Edmun Husserl indicant quines influències rep per a la seva obra i quines posteriorment donarà:

CARTA D'EPICUR A MENECEU

2010-01-21T07:41:00.000-08:00

La carta és d'Epicur i va dirigida a Meneceu.Es tracta el tema de la filosofia i ens incita a la seva pràctica per poder arribar a la felicitat.
Ens explica que l'ésser gràcies als actes pot arribar al bé suprem,que en aquest cas és la felicitat.
La persona vella arriba a la felicitat per mitjà del record o reminisciència,ja que el record segons Plató és conèixer.
Epicur a diferència de Plató li dóna més importància al cos que a l'ànima.Epicur creu que els dos principis fonamentals del fet de viure són el plaer i el dolor,i que els desitjos s'han de classificar segons les seves necessitats.Pel contrari Plató no defensa els palers,ja que per a ell la vida només és una preparació per a la mort.
Pel que fa a la política,Plató defensava una mena de comunisme on els governants s'havien de deslliurar de tots els seus béns materials i no podien tenir família.Pel contrari Epicur defensava una autarquia i una autosuficiència en la que cadascú té el poder en is mateix i no es preocupa del bé comú.

*El text íntegre el trobareu en aquest enllaç:Carta a Meneceu.

QUÈ VA PRIMER,L'OU O LA GALLINA?

2009-12-09T07:02:00.000-08:00

Aquesta és una de les qüestions sense solució dels paradigmes dels essers viu.
Podriem afirmar que és una qüestió cinetífica,però cercarem la resposta per mitjà de la filosofia.
Segons Aristòtil,aquesta qüestió seguiría la lluita de contraris,ja que la gallina no podria existir sense l'ou .
Aristòtil afirma que la gallina és pirmer que l'ou,ja que és mñes perfecte perquè ha assolit el seu fi.
Per tant com l'acte (que en aquest cas representa a l'ou) és anterior a la potència (representat per la gallina);la gallina és anterior a l'ou.

ARISTÒTIL

2009-11-30T05:45:00.000-08:00

PROJECTE 2

2009-11-30T05:42:00.000-08:00

Edmund Husserl (Moràvia 1859-1938).Durant auqest anys Moràvia pertany a l'imperi austrohongarès;a continuació citaré els trest més característics d'aquest imperi:

-TERRITORIS DE L'IMEPRI:
* Àustria tenia gran complexitat territorial:

A l'Oest, Tirol i Àustria.

AL Sud-est, Istria i Dalmacia.

AL Nord, Bohèmia, Moràvia , Galitzia i Bucovina. Els habitants de Bohèmia, els txecs, representaven el 23% de la composició nacional, eren nacionalistes i tenien importants enfrontaments amb la minoria alemanya del seu territori. Els polonesos (17%) i rutenos (12%) estaven assentats en la Galitzia.
AL Sud, Dalmacia i Bòsnia- Hercegovina.

*Hongria estava dividida de la següent forma:

Eslovènia, Croàcia i Transilvània, les quals havien perdut els seus drets polítics en favor d'Hongria des de 1867. La població dominant era la magiar (54%), seguida de la romanesa (16%), eslovaca (10,7%), alemanya (10,4%), i grups minoritaris de nòmades, serbis i croates.

-POLÍTICA I GOVERN:
El sistema imperial austro-hongarès negava tot tipus de nacionalisme, fos alemany ,txec o magiar, però la burocràcia i el cos d'oficials estaven integrats per alemanys d'origen o d'adopció. En Viena va tenir lloc un vigorós moviment de reforma de signe liberal, però tenia una debilitat, la impossibilitat de reconciliar les aspiracions del liberalisme i del nacionalisme.El príncep Schwarzenberg, successor de Metternich, cap de govern, va clausurar la Dieta constituent i va forçar a Fernando I perquè abdiqués en el seu nebot Francisco José I. Francisco José va ser nomenat Emperador el 2 de desembre de 1848 regint l'Imperi durant més de seixanta anys. Al març de 1849 va revocar la Constitució hongaresa signada pel seu antecessor, reafirmant les seves sobirania per dret diví: es tornava d'aquesta manera a l'absolutisme monàrquic. Quan en 1852 mor Schwarzenberg, Francisco José I no tornarà a nomenar primer ministre. L'absolutisme no podria anar més lluny. En la dècada de 1850, el sistema de Bach seria el model autoritari que perviuria fins a 1859; aquest sistema es va caracteritzar per:

1) El increment de les despeses de la burocràcia i de la policia (per a impedir moviments nacionals i liberals)

2) El impuls del comerç i la indústria que milloren els transports (ferrocarril, acondicionament del Danubi), , es va crear una indústria moderna en Bohèmia i Moràvia.

3)La consolidació de l'Església catòlica. Pel Concordat de 1855 es va cedir a l'Església el control de l'ensenyament i els privilegis dels bisbes.

-DEMOGRAFÍA:

La població de l'imperi era de 48.592.000 habitants en el cens de 1907.
Àustria tenia 28.571.446, Hongria 20.935.800 i la província de Bòsnia i Hercegovina 1.931.802. La població estava desigualment repartida en el territori, que presentava una densitat de població de 78 hab/km².
En 1914, Àustria tenia 97 hab/km², i Hongria 66 hab/km². El contrast era superior entre les regions industrialitzades (Baixa Àustria, Bohèmia, Moràvia i Silesia), que superaven els 120 hab/km², i les zones muntanyenques dels Alps (Salzburg, Tirol i Vorarlberg) i els Balcans (Bòsnia i Hercegovina i Dalmacia), que no arribaven als 60 hab/km². tenien densitats entre els 50 hab/km² i els 70 hab/km².

-CRONOLOGIA DE L'IMPERI:
*1867: Compromís Austrohongarès. Autonomia para Galitzia i Croàcia.

*1878: Àustria-Hongria obté els territoris turcs de Bòsnia i Hercegovina i Novipazar.

*1879: Aliança d'Àustria-Hongria i l'Imperi Alemany. *1892: Entra en circulació la corona d'or.

*1907: Entra en vigor el sufragi masculí directe per a tot home major de 24 anys a Àustria.

*1907: Primeres eleccions a Àustria amb sufragi universal directe.

*1908: Annexió de Bòsnia i Hercegovina.

*1912: Sèrbia i Bulgària formen una aliança contra l'Imperi Austrohúngaro.

*1914: El archiduc Francesc Ferrana i la seva esposa Sofia Chotek són assassinats a Sarajevo per un atac terrorista. La declaració de guerra de l’imperi a Sèrbia provoca declaracions de guerra en cadena donant inici a la Primera Guerra Mundial.

*1919: L'Imperi Austrohongarès queda totalment dissolt

ES POT EXPLICAR L'EXISTÈNCIA DE DÉU?

2009-11-29T08:01:00.000-08:00

Ha sigut un tema molt complex d'explicar al llarg de la historia. Segons el meu punt de vista Déu en forma d'ésser és un fet inexplicable,encara que tothom es fa una idea universal del que és el concepte de Déu. Per tant no es pot demostrar l'existència de Déu,ja que és un concepte universal.,com per exeple el concepte de justícia o bellesa,que només es poden explicar per mitjà d'exemples i no per si mateixos.

COMENTARI DEL FEDÓ 2

2009-11-22T06:36:00.000-08:00

En aquest fragment del Fedó,s'ens mostra un diàleg entre Sòcrates i Cebes.
Sòcrates a través del diàleg aplica el mètode socràtic,ja que per mitjà d'exemples intenta que Cebes descobreixi per si mateix la veritat i que raoni sobre l'immortalitat de l'ànima.
Un dels arguments que utilitza per defensar aquesta teoria és l'argument dels contraris,en el que afirma que aquelles coses que tenen un contrari neixen i provenen d'aquest.
Utilitza una sèrie d'exemples per arribar a la conclusió de que l'ànima segueix un procés cíclic en el qual cada cosa li succeix el seu contrari.
Per tant,gràcies a aquestes conclucions,extreiem que el que és viu procedeix del que és mort;i el que és mort haurà d'originar-se a partir del que és viu.

COMENTARI DEL FEDÓ 1

2009-11-20T07:11:00.000-08:00

Aquest text del Fedó tracta sobre la dualitat entre el cos i l'ànima ,és a dir,un dualisme antropològic. En primer lloc ens parla de l'impuresa de l'ànima a causa de la seva unió al cos.El cos ens impedeix pensar,ja que el manteniment del nostre cos implica una renuncia al pensament i una sèrie de preocupacions. Per tant,sóm esclaus del nostre cos ja que necessitem diners per poder-lo cuidar,això implica l'aparició de l'abarícia per culpa del cos.No tenim lleure,ja que hem de treballar per poder mantenir i cultivar el nostre cos. Quan intentem desllirar-nos de les passions el cos ens ho impedeix. Per tant com a conclució extreiem que filosofar és preparar-se per morir,ja que quan morim serà el moment en que l'ànima s'alliberarà del nostre cos i serem lliures.

ESQUEMA DEL FEDÓ

2009-11-19T07:02:00.000-08:00

QUINA ÉS LA TEVA CRÍTICA¿

2009-11-10T13:46:00.000-08:00

Aquest mes s'estrena la pel·lícula Agora.A continuació un petit resum extret d'internet:

"Un drama histórico en el Egipto romano, relativo a un esclavo que se convierte a la marea creciente del Cristianismo con la esperanza de lograr libertad, al mismo tiempo que se enamora de su mentora, la famosa filósofa atea Hypatia de Alejandría"

CRÍTIQUES:

*"La idea de dualidad entre la racionalidad de Hiphatia obsesionada por descubrir el movimiento de la tierra en su sistema heilocéntrico en contraposición con la irracionalidad dogmática de las religiones me parecio interesante, sin embargo, yo creo que no fue llevada con acierto en la película, puesto que carece completamente de ritmo".

*"Es una película increíble, una obra maestra en todos los sentidos, tanto en la banda sonora como en la acertadísima fotografía, en la puesta en escena y en los personajes."

Com podeu veure hi ha crítiques positives com negatives.Quina és la teva?

RELACIÓ DE LA CAVERNA AMB LA SOCIETAT

2009-10-28T10:53:00.000-07:00

Naixem en una societat no triada, amb una estructura social complicada, amb unes ideologies, un llenguatge i unes costums.

Llavors nosaltres som presoners de la nostra societat,ja que som superficials i ens creiem tot el que la televisió ens mostra.

Pel que fa a les ombres podríem relacionar-les amb la televisió,ja que son una agrupació d’imatges i de no realitats,que sedueixen als presoners(en aquest cas l’home actual) i que ells creuen que són la realitat per tant són molt feliços amb el seu engany.

El foc és el que possibilita aquest enorme muntatge pel fet de que és on es reflecteixen les imatges de la televisió,és a dir ,les ombres. Amb el descobriment del foc l’Home comença el seu camí de superació.

Quan l'home aconsegueix alliberar-se de les cadenes comença aquest llarg i laboriós camí cap a l’alliberació.

Quan un home descobreix el gran muntatge i surt de l’engany cap al món intel·ligible,si torna per informar de la veritat i alliberar als seus companys,aquests no li creuen ja que estem determinats i predisposats per uns costums.

EL MITE DE LA CAVERNA

2009-10-26T09:57:00.000-07:00

El mite de la caverna:
Plató ens fa una explicació al·legòrica a través del mite. Es tracta d'un diàleg amb Glaucón per fer-li entendre la concepció de l'ésser humà i el coneixement. L’ interlocutor de Sòcrates, afirma que està absolutament convençut que els presoners que es troben a l'interior de la caverna lligats de cames i coll on només veuen les ombres reflectides per una foguera. Els presoners creuen que aquestes ombres,és a dir les aparences, són reals. Un nivell més elevat trobem homes que s'encarreguen de transportar objectes amb diferents siluetes a prop del foc provocant així el reflexa de les seves ombres. Un dia un presoner es alliberat de les cadenes i surt al món exterior,en la recerca de les idees .Primer no pot veure a causa del fort reflex del sol,i per tant es fixa en els reflexes de les coses,fins arribar a un punt al qual s'acostuma a la llum i es fixa en la realitat i en la llum del sol.

Simbologia:
En el mite de la caverna trobem una sèrie de símbols relacionats amb la teoria del coneixement de Plató: El primer és l'interior de la caverna que es relaciona amb el món sensible,on les ombres serien les aparences i el objectes transportats els objectes del món. Un cop el presoner surt a l'exterior,és a dir el món intel·ligible es fixa amb els objectes reflectits,que serien els objectes matemàtics. Per últim el símbol del sol que representa el Bé.

VIDEO EXPLICATIU MITE DE LA CAVERNA

2009-10-11T06:07:00.000-07:00

EL MITE DE LA CAVERNA -LLIBRE VIII DE LA REPÚBLICA

2009-10-10T12:00:00.000-07:00

I - Y a continuación -seguí-, compara con la siguiente escena el estado en que, con respecto a la educación o a la falta de ella, se halla nuestra naturaleza.Imagina una especie de cavernosa vivienda subterránea provista de una larga entrada, abierta a la luz, que se extiende a lo ancho de toda la caverna, y unos hombres que están en ella desde niños, atados por las piernas y el cuello, de modo que tengan que estarse quietos y mirar únicamente hacia adelante, pues las ligaduras les impiden volver la cabeza; detrás de ellos, la luz de un fuego que arde algo lejos y en plano superior, y entre el fuego y los encadenados, un camino situado en alto, a lo largo del cual suponte que ha sido construido un tabiquillo parecido a las mamparas que se alzan entre los titiriteros y el público, por encima de las cuales exhiben aquellos sus maravillas.
- Ya lo veo-dijo.
- Pues bien, ve ahora, a lo largo de esa paredilla, unos hombres que transportan toda clase de objetos, cuya altura sobrepasa la de la pared, y estatuas de hombres o animales hechas de piedra y de madera y de toda clase de materias; entre estos portadores habrá, como es natural, unos que vayan hablando y otros que estén callados.
- ¡Qué extraña escena describes -dijo- y qué extraños prisioneros!
- Iguales que nosotros-dije-, porque en primer lugar, ¿crees que los que están así han visto otra cosa de sí mismos o de sus compañeros sino las sombras proyectadas por el fuego sobre la parte de la caverna que está frente a ellos?
- ¿Cómo--dijo-, si durante toda su vida han sido obligados a mantener inmóviles las cabezas?
- ¿Y de los objetos transportados? ¿No habrán visto lo mismo?
- ¿Qué otra cosa van a ver?
- Y si pudieran hablar los unos con los otros, ¿no piensas que creerían estar refiriéndose a aquellas sombras que veían pasar ante ellos?
- Forzosamente.
- ¿Y si la prisión tuviese un eco que viniera de la parte de enfrente? ¿Piensas que, cada vez que hablara alguno de los que pasaban, creerían ellos que lo que hablaba era otra cosa sino la sombra que veían pasar?
- No, ¡por Zeus!- dijo.
- Entonces no hay duda-dije yo-de que los tales no tendrán por real ninguna otra cosa más que las sombras de los objetos fabricados.
- Es enteramente forzoso-dijo.
- Examina, pues -dije-, qué pasaría si fueran liberados de sus cadenas y curados de su ignorancia, y si, conforme a naturaleza, les ocurriera lo siguiente. Cuando uno de ellos fuera desatado y obligado a levantarse súbitamente y a volver el cuello y a andar y a mirar a la luz, y cuando, al hacer todo esto, sintiera dolor y, por causa de las chiribitas, no fuera capaz de ver aquellos objetos cuyas sombras veía antes, ¿qué crees que contestaría si le dijera d alguien que antes no veía más que sombras inanes y que es ahora cuando, hallándose más cerca de la realidad y vuelto de cara a objetos más reales, goza de una visión más verdadera, y si fuera mostrándole los objetos que pasan y obligándole a contestar a sus preguntas acerca de qué es cada uno de ellos? ¿No crees que estaría perplejo y que lo que antes había contemplado le parecería más verdadero que lo que entonces se le mostraba?
- Mucho más-dijo.
II. -Y si se le obligara a fijar su vista en la luz misma, ¿no crees que le dolerían los ojos y que se escaparía, volviéndose hacia aquellos objetos que puede contemplar, y que consideraría qué éstos, son realmente más claros que los que le muestra .?
- Así es -dijo.
- Y si se lo llevaran de allí a la fuerza--dije-, obligándole a recorrer la áspera y escarpada subida, y no le dejaran antes de haberle arrastrado hasta la luz del sol, ¿no crees que sufriría y llevaría a mal el ser arrastrado, y que, una vez llegado a la luz, tendría los ojos tan llenos de ella que no sería capaz de ver ni una sola de las cosas a las que ahora llamamos verdaderas?
- No, no sería capaz -dijo-, al menos por el momento.
- Necesitaría acostumbrarse, creo yo, para poder llegar a ver las cosas de arriba. Lo que vería más fácilmente serían, ante todo, las sombras; luego, las imágenes de hombres y de otros objetos reflejados en las aguas, y más tarde, los objetos mismos. Y después de esto le sería más fácil el contemplar de noche las cosas del cielo y el cielo mismo, fijando su vista en la luz de las estrellas y la luna, que el ver de día el sol y lo que le es propio.
- ¿Cómo no?
- Y por último, creo yo, sería el sol, pero no sus imágenes reflejadas en las aguas ni en otro lugar ajeno a él, sino el propio sol en su propio dominio y tal cual es en sí mismo, lo que. él estaría en condiciones de mirar y contemplar.
- Necesariamente -dijo.
- Y después de esto, colegiría ya con respecto al sol que es él quien produce las estaciones y los años y gobierna todo lo de la región visible, y que es, en cierto modo, el autor de todas aquellas cosas que ellos veían.
- Es evidente -dijo- que después de aquello vendría a pensar en eso otro.
- ¿Y qué? Cuando se acordara de su anterior habitación y de la ciencia de allí y de sus antiguos compañeros de cárcel, ¿no crees que se consideraría feliz por haber cambiado y que les compadecería a ellos?
- Efectivamente.
- Y si hubiese habido entre ellos algunos honores o alabanzas o recompensas que concedieran los unos a aquellos otros que, por discernir con mayor penetración las sombras que pasaban y acordarse mejor de cuáles de entre ellas eran las que solían pasar delante o detrás o junto con otras, fuesen más capaces que nadie de profetizar, basados en ello, lo que iba a suceder, ¿crees que sentiría aquél nostalgia de estas cosas o que envidiaría a quienes gozaran de honores y poderes entre aquellos, o bien que le ocurriría lo de Homero, es decir, que preferiría decididamente "trabajar la tierra al servicio de otro hombre sin patrimonio" o sufrir cualquier otro destino antes que vivir en aquel mundo de lo opinable?
- Eso es lo que creo yo -dijo -: que preferiría cualquier otro destino antes que aquella vida.
- Ahora fíjate en esto -dije-: si, vuelto el tal allá abajo, ocupase de nuevo el mismo asiento, ¿no crees que se le llenarían los ojos de tinieblas, como a quien deja súbitamente la luz del sol?
- Ciertamente -dijo.
- Y si tuviese que competir de nuevo con los que habían permanecido constantemente encadenados, opinando acerca de las sombras aquellas que, por no habérsele asentado todavía los ojos, ve con dificultad -y no sería muy corto el tiempo que necesitara para acostumbrarse-, ¿no daría que reír y no se diría de él que, por haber subido arriba, ha vuelto con los ojos estropeados, y que no vale la pena ni aun de intentar una semejante ascensión? ¿Y no matarían; si encontraban manera de echarle mano y matarle, a quien intentara desatarles y hacerles subir?.
- Claro que sí -dijo.
III. -Pues bien -dije-, esta imagen hay que aplicarla toda ella, ¡oh amigo Glaucón!, a lo que se ha dicho antes; hay que comparar la región revelada por medio de la vista con la vivienda-prisión, y la luz del fuego que hay en ella, con el poder del. sol. En cuanto a la subida al mundo de arriba y a la contemplación de las cosas de éste, si las comparas con la ascensión del alma hasta la. región inteligible no errarás con respecto a mi vislumbre, que es lo que tú deseas conocer, y que sólo la divinidad sabe si por acaso está en lo cierto. En fin, he aquí lo que a mí me parece: en el mundo inteligible lo último que se percibe, y con trabajo, es la idea del bien, pero, una vez percibida, hay que colegir que ella es la causa de todo lo recto y lo bello que hay en todas las cosas; que, mientras en el mundo visible ha engendrado la luz y al soberano de ésta, en el inteligible es ella la soberana y productora de verdad y conocimiento, y que tiene por fuerza que verla quien quiera proceder sabiamente en su vida privada o pública.
- También yo estoy de acuerdo -dijo-, en el grado en que puedo estarlo.

L'INTEL·LECTUALISME MORAL

2009-10-09T10:47:00.000-07:00

En aquest text de Plató que pertany al Protàgores què és un diàleg de transcissió en el qual Sòcrates,parla del que pensa al gent del poble sobre la ciència,no creuen que la ciència tingui cap relació amb el coneixement dels conceptes universals,sino que es fixa en altres conceptes com l'opinió ,l'amor ,el plaer...

En conclusió segons el text Sòcrates creu en un coneixement universal,immutable ,infinit i necessari;per tant de definir uns valor que l'home ha d'aplicar.Però segons Sòcrates només actúa bé el que coneix i sap què és el bé; per tant no existeixen les persones dolentes ,ja que aquestes no coneixen el concepte de bé,i per tant s'els han d'ensenyar a través del diàleg.

En conclusió ningú fa el mal sabent que ho fa.

UNA ALTRA MANERA D'ENTENDRE ELS SOFISTES

2009-10-08T10:51:00.000-07:00

A) NATURALESA: en aquesta paraula hi ha la clau pel descobriment d'una realitat que es desenvoloupa per a si i de si mateixa.La naturalesa té els seus pròpis ritmes i les seves pròpies lleis.

B) LLEI: són les preinscripcions que fa l'home per organitzar-se en societat ,per tant depén de les seves opinions.Les lleis es deuen per busccar principis regits per l'equilibri, i l'harmonia.

C) TÈCNICA: és l'art de modificar o de produir,creats per l'home,per auqest motiu es sotmeten a les lleis dels homes i no en tenen de pròpies.

D) CIUTAT: és un altre forma de realitat.Però no es refereix només a un espai físic,sino que també a un d'abstracte,una mena de xarxa on s'uneixen les relacions del humans que hi viuen.

E) LLENGUATGE,RAÓ I PENSAMENT: el llenguatge presenta una ambigüitat.Els sofistes defensafen un intercanvi d'opinions mitjançant un diàleg.El logos és l'existència més confusa,pel fet de que és una realitat que podem sentir però no veure.

F) EDUCACIÓ: és tracta d'una qüestió de llenguatge i es realitza a través de la comunicació entre els homes,que incideix en la ment i en el centre mateix de la indivilualitat.

G) VERITAT: la veritat estava lligada al poder,per tant és el manament de qualsevol autoritat.Però en els sofistes la veritat la veritat entra a formar part de les estructures del llenguatge,és a dir,que té a veura amb allò que afirmem o neguem i depén de les formes de proposició.

PROJECTE 1

2009-10-07T09:12:00.000-07:00

VIDA:
Edmund Husserl Va néixer el 1859 a Moràvia, en aquells temps província de l'Imperi austrohongarès. La seva família era d'origen jueu. Va estudiar Física, Matemàtica i Astronomia a Leipzing i Berlín (als seus estudis de Matemàtica els va completar a Viena, on va obtenir el títol de Doctor en 1883) Va treballar un temps a Berlín com Ajudant de Càtedra, però al poc temps va tornar a Viena per estudiar filosofia amb el famós professor Franz Brentano que li va transmetre un concepte que seria clau en la seva filosofia: la intencionalitat de la consciència.
El 1900 Husserl va ser convocat com a professor extraordinària la Universitat de Göttingen. Allà va tenir com a deixebles a Max Scheler i Edith Stein.

Pensament:
Hursserl defensa la fenomenologia ,es pot comprendre com un mètode i un 'mode de veure'. El mètode, es construeix després de la depuració del psicologisme. És necessari mostrar que les lleis lògiques són lògiques pures i no empíriques, transcendentals o procedents d'un suposat món intel·ligible de naturalesa metafísica. Cal també, des d'aquest enfocament, mostrar què certes operacions com l'abstracció o el judici no són actes empírics sinó de naturalesa intencional. Aquesta consciència, no decomissa els objectes del món naturals com a tals objectes ni constitueix el donat pel que fa objecte de coneixement: aprèn pures significacions quan són simplement donades i tal com són donades. Aquesta depuració es porta a terme a través del mètode fenomenològic.

En resum, el mètode fenomenològic, consisteix en:
* Mostra tots els continguts de la consciència.
*Determinar si aquests continguts són reals, ideals, imaginaris, etc.
* Suspendre la consciència fenomenològica, de manera que resulta possible atenir-se al donat pel que fa a tal i descriure'l en la seva puresa.

OBRES:

El 1913 va fundar l'Anuari de Filosofia i investigació fenomenològica, que es va publicar fins a 1930 i en el qual van aparèixer: la seva pròpia obra Idees per a una fenomenologia pura i una filosofia fenomenològica, El formalisme a l'Ètica, de Scheler, i Ser i temps, de Heidegger.

Realitat o ficció?

PODEM ARRIBAR A LA VERITAT ABSOLUTA?

2009-10-05T09:42:00.000-07:00

Abans de plantejar-nos si podem arribar a la veritat absoluta crec que ens hauriem de plantejar què és la veritat absoluta?

La veritat absuluta es podría relacionar amb una veritat universal,però poden haver-hi veritats que en un futur siguin refutades ;per tant ja no es consideraria una veritat universal.

Referint-nos a la qüestió de s'hi podem arribar a la veritat absoluta,crec què és una qüestió molt subjectiva ja que perv a mi pot ser A però per a un altre pot ser B.

Encara que la recerca de la veritat és un camí lògic i que tot home ha d'emprendre encara que no arribi a la veritat absoluta,però si podrà arribar a la seva veritat.

Textos de Parmènides

2009-09-29T10:44:00.000-07:00

En el primer fragment Parmènides ens explica les úniques vies per arribar al coneixement,diu que l’ésser és i el no-ésser no és amb aquesta expressió ens diu que només existeix un únic ésser ;que el no-ésser és un camí impracticable un camí desconegut.
El segon fragment, ens relaciona un concepte físic (l’ésser) amb un d’abstracte(pensament);l’ésser pot tenir pensament, en canvi ,el no-ésser (com no existeix) no pot tenir.

En el quart text ens parla de que per a ell és indiferent el lloc per on pugui començar,ja que sempre hi tornarà per tant l’ésser és continu i a la vegada homogeni;a part també veia a l’ésser perfecte com és la trajectòria d’una esfera en el que el principi sempre serà el final,amb això vol tornar a remarcar l’ésser és infinit .

DEL NO RES NO POT SORTIR RES

2009-09-29T09:49:00.000-07:00

Aquesta afirmació és de Parmènides ,en la que segons ell del no res no pot sortir res,i això perquè? Per a Parmènides el no res és un concepte abstracte,i com a tal no existeix .Però si és un concepte que per a ell no existeix ,el fet de que el mencioni o que hi pensi en ell no el converteix en un concepte que existeix? Podríem dir que es crea una contradicció de la seva teoria? Parmènides és contrari al cristianisme,ja que la teoria cristiana diu que Déu va crear el món del no res.

TEXTOS D'HERÀCLIT D'EFES

2009-09-20T10:05:00.000-07:00

En els textos d'Heràclit trobem reflectida la seva filosofia en la qual tot està sotmès a un canvi constant per l'ordre del logos i on la lluita de contraris ho harmonitza tot. En el segon text defensa la seva lluita de contraris en la qual es necesiten els uns als altres per poder harmonitzar-lo tot,perquè existeixi el concepte de bé ha d'existir el concepte de mal. Per a mi una de les frases que millor defineix la seva teoria del canvi és: "Entrem i no entrem al mateix riu,som i no som",amb aquesta frase metafòrica d'Heràclit ens explica que l'aigua del riu flueix,és a dir, es troba en un canvi constant,per tant mai ens trobarem amb la mateixa. Amb l'ultim fragment "Després d´escoltar al logos, i no a mi, és savi reconèixer que totes les coses en són una" Heràclit arriba a la conclusió de que tot canvia segons una llei,aquesta llei és l'únic que no canvia ,és a dir ,el logos.

2009-09-19T14:49:00.000-07:00

“D’allà d’on ve el naixement als éssers,allà trobem també la seva destrucció,segons la necessitat.És com si paguessin mútues retribucions i penes per la seva injusticia,segons l’ordre del temps”

Aquest fragment de Simplici ens relaciona l’orígen i destrucció.Crec que son dos conceptes molt relacionats sobretot a l’hora de parlar de que l’orígen del home genera a la vegada una destrucció ja que no tot el que es crea es bo i per això pot generar la destrucció;però crec que és un fet al que ens hem d’arriscar.

2009-09-14T14:02:00.000-07:00

COMENCEM 2º DE BATX.!!

EL PODER PÚBLIC EN LA SOCIETAT

2009-05-26T12:52:00.000-07:00

Segons aquest text he pogut deduir l’opinió d’Ortega y Gasset respecte al poder de la societat I l’estat.Fa una crítica a tot allò que defensa l’ importància de l’estat per a la societat ya que pensa que el poder és indiferent i que no necessitem que es trobi en mans de algú .Defineix la democràcia com a poder en el qual tota la societat intervé en els fets social .Per últim del liberalisme diu que qualsevol persona que exerceixi el poder públic ( sigui de la classe social que sigui) ha de tenir un límit això provocaria d’intervenció de l’estat.

FONAMENT DE L'ESTAT SOCIAL I DEMOCRÀTIC DE DRET

2009-05-22T13:16:00.000-07:00

A continuació us presentaré la meva exposició amb el programa slideshare però he tingut problemas tècnics ya que la meva exposició tenia veu i no l'he pujar de cap manera:s la porto dilluns a un pen o si vols te l'envio per correu!

Fonament de l'estat social i democràtic de dret

View more OpenOffice presentations from maria.92.

2009-05-19T11:36:00.000-07:00

Buscan i buscan per internet he trobat un petit test sobre l'autor del que m'ha tocat comentar el seu text.Espero que us agradi,quantes respostes ancertareu? QUIZ ORTEGA Y GASSET

CIUTADANIA DEMOCRÀTICA

2009-05-07T09:23:00.000-07:00

*De quina manera l´autor caracteritza la ciutadania en aquest text?

Caracteritza la ciutadania com una autodeterminació,és a dir,cadascú es possa les seves pròpies lleis;tots els ciutadans queden inclosos en un país,inclossos els extrangers.

*Per què diu que el principi de voluntarietat ha de ser considerat a l´hora d´entendre la nacionalitat del ciutadà?

Perquè hem de respecter i acollir als extrangers perque d'aquesta manera podrem viure tranquils.

*A què es refereix quan esmenta "l´afirmació de la independència nacional"?

I quan esmenta "la realització de la identitat nacional"?
L'autor ens diu que hem d'aconseguir que tothom es senti d'una mateixa comunitat però sense que'ls extrangers perdin les seves arrels.

DEFINICIONS TEMA 10

2009-04-28T08:13:00.000-07:00

Intelectual.lisme moral: teoria que afirma que és impossible obrar malament expressament.
Meièutica: és l´art de donar llum a les idees, similar a la funció de les llevadores.
Hedonisme: Creuen que la felicitat consisteix en el plaer.
Felicitat (Aristòtil): és ser home en el sentit més ampli de laparaula, duu a terme l´activitat intel.lectual.
Pau interior (estoics): estat en el qual una persona es troba satisfet amb si mateix. Hem de ser impertorbables.
Aritmètica del plaers: càlcul dels plaers que descansa en dos supòsits, són igual en qualitat. També és una teoria utilitarista que defensa una suma de plaers i una resta de dolors.
Utilitarisme en regla: exigeix tenir en compte si l´acció en què ens trobem se sotmet a alguna de les regles que ja considerem morals per la bondat de les conseqüències.
Ètica deontològica: preocupacció pel deure i normes. (és una teoria ètica)
Imperatiu categòric: ordre moral que es basa en què hi ha orientacions que no han de seguir-se per què són inhumanes.
Dignitat humana: conseqüència de l´autonomia que afirma que els éssers que poden intercanviar-se per altres tenen preu, en canvi un ésser autònom és únic, té dignitat. Exemple: les persones.
Intuïcionisme: ètica que afirma que els principis universals allunyen els individus de la comunitat i que la pèrdua de la dimensió comunitària produeix individus desarrelats. Defensa les comunitats concretes davant la pèrdua d´identitat i l´individualisme.
Universalisme: ètica que afirma que les comunitats són indispensables per al desenvolupament d´una persona, però la solidaritat comunitària és una solidaritat de grup. I que l´autèntica´solidaritat és universal. Hi ha uns valors que tothom ha de convertir.

DILEMA 3

2009-04-24T09:08:00.000-07:00

1. Analitza-ho exposant en una columna les conseqüències que té pujar-li la nota i en una altra no pujar-li:
*Si li puja la nota:
-L'alumne ho pot volver ha fer i possar altres excuses. -Seria injust pels companys.

*Si no li puja la nota:
-El professor pot tenir càrrega de consciència. -El noi no li arribarà la nota per cursar la carrera que ell vol fer.

2.Veus algun conflicte entre felicitat i justícia?
Doncs si,perque moltes vegades la justicia no és un terme que desemboqui a la felictat.

DILEMA 2

2009-04-21T08:53:00.000-07:00

1. L´Alfons ha de canviar de feina i sacrificar el benestar actual de la seva família pel benestar futur de la humanitat?

No, perquè per poder millorar el futur envers la contamianció hi hauria de haver un concens amb la societat ,és a dir, si ell no ho fa hi haurà altres persones que ho fagin.

2.Tenim obligacions amb les generacions futures?

Sí, però ha de ser un compromís globalitzat,sino no tenim res a fer.

3. Pot privar-se a un poble dels seus propis mitjans de subsistència?

No, perquè seria provocar pobresa i prtoblemes econòmics a un poble.

4. Com es pot resoldre el conflicte entre el dret dels pobles a explotar la seva riquesa natural per subsistir i el dret de la humanitat a mantenir els "pulmons" de la Terra?

Doncs buscar altres mesures però de forma global, com per exemple la plantació d'arbres.

5. De quin són responsabilitat els problemes mediambientals? Dels governs? Dels individus?

De tots,però crec que l'última paraula la té el govern per mitjà de les lleis que imposa.

6. Què hi diria un utilitarista?

Seguirien amb la tala d'arbres perque és un benefici per a la comunitat

COM TROBAR LA VIRTUD PERFECTE?

2009-04-20T13:51:00.000-07:00

Resum:

En aquest text Aristòtil ens parla de la funció propis de l’ésser humà. Ens posa l’exemple de que tocar la cítara és propi d’un citarista .Podríem dir que el bé humà és una activitat que pertany a l’ànima i que es troba conforme amb la virtud(quan són varies la més perfecte)

Comentari:

Aquest text d’ Aristòtil es troba relacionat amb la felicitat com a fi últim,perquè podem observar que la felicitat és el fi últim i natural,és a dir, l’home actua per poder arribar a la felicitat. La felicitat serà llavors un fi últim( dona sentit al sastres) i també és perfecte per si mateix .

EXEMPLE DE PORC SATISFET

2009-04-15T13:25:00.000-07:00

Un clar exemple de "porc satisfet", seria el personatge Homer Simpson , per la seva falta de cultura i encara hi aixi ser feliç.

ÉS MILLOR SER UN SÒCRATES INSATISFET QUE UN XIMPLE SATISFET

2009-04-14T09:49:00.000-07:00

No comparteixo l’opinió de Mill,crec que no es pot jutjar a la gent per el diferent grau de cultura.Posem el cas d’en Homer Simpson, és un personatge amb un baix grau de cultura però pot ser més feliç que per exemple en Bill Gattes.Crec que la cultura ( el saber) i la felicitat són dos aspectes que no van relacionats i per aquest motiu no es pot jutjar a les persones pels seus graus d’intel·ligència.

John Stuart Mill

LA PERSONA TÉ DIGNITAT I NO PREU

2009-03-31T13:37:00.000-07:00

En el text Kant ens explica que segons ell en aquest món tot allò que tingui un preu pot ser substituït per qualsevol cosa ,en canvi l’esser humà no té cap preu si no que té dignitat.
En el segon paràgraf l’autor ens especifica que l’esser humà no té valor relatiu o preu si no que el valor és més intern,aquest valor es pot demostrar a partir de fets no materials.
I en l’últim paràgraf ens explica que tot esser humà per poder ser fi en si mateix necessita la condició de la moralitat.
Kant defensa la teoria de l’autonomia, això vol dir que l’esser humà es capaç de proporcionar-se les seves lleis morals, aquesta teoria la trobem reflectida en la frase “l’esser humà no té preu si no dignitat”.
Però que l’esser humà es consideri autònom de les seves lleis provoca unes conseqüències,la més clara i a la vegada la que trobo relacionada amb aquest text és que l’esser heterònom és incapaç de donar-se els seus propis fins i considera com a deure allò que l’ajuda a assolir el fi,a diferència del autònom que pot ser fi en si mateix.

NINGÚ NO FA EL MAL SABENT QUE HO FA

2009-03-11T12:35:00.000-07:00

Aquesta expressió pot arribar a ser molt discutible,segons el meu punt de vista i defensant la teoria de Sòcrates crec que els individus o essers que actuen amb maldat no son conscients;aquesta maldat es provocada per la societat,un exemple que aclareixi aquest concepte és el següent :per exemple la ablació del clítoris en España seria un acte de maldat però si apliquem aquest cas a un altre continent com Àfrica i mirant-lo des del nostre punt de vista seria un acte de maldat però en aquell no saben que estan fent el mal;la conclusió que trec es que estem condicionats pel que diu la societat i ella ens posa les condicions per actuar bé o malament: aquestes poden variar depenent de la societat o país en el que visquem.

DEFINICIONS TEMA 9

2009-03-06T14:58:00.000-08:00

Temperament: és el conjunt de sentiments i passsions que resulten difícils de modificar.
Hàbit: la repetició d´actes en una mateixa direcció que ens predisposen a obrar.
Virtut: hàbit que ens predisposa a obrar bé.
Consciència moral: és la capacitat de distingir entre el que és bo i dolent.
Llibertat interna: és l´absència de coacció interna (llibertat de la voluntat).
Condicionament: concepte filosòfic que afirma que l´home no té absoluta i total llibertat però si la suficient per ser responsable dels seus actes.
Destí: afirma que hi ha una llei que regeix l´univers.
Deteterminisme. econòmic: exemple de det. reduccionista que afirma que estem influenciats pel gens.
Ús regulatiu: consisteix en investigar tots els fenòmens com si estiguessin produits per una causa.
Autonòmia moral: afirma que el subjecteés dóna a si mateix la llei pròpia.
Nivell preconvencional: nivell de consciència moral en el que una persona té per just el que satisfà els seus interessos.
Nivell postconvencional: nivells de consciència moral en el que la persona distingeix entre les normes de la societat i els principis morals universals.
Responsabilitat: concepte que ha d´assumir la reparació dels dany fixat per les lleis.
Principi de responsabilitat: principi que defensa que hem d’assuimir responsablement les conseqüencies dels nostres actes i no modificar le nostre món.

TERCER TRIMESTRE

2009-03-05T09:20:00.000-08:00

Tercer trimestre!

LIBRE-EL CHAVAL DE LA PECA

2009-03-04T10:06:00.000-08:00

En aquesta cançó es parla de la llibertat i les fronteres que supera l'home per poder-hi arribar.

JEAN-PAUL SARTRE ( 1905-1980)

2009-03-01T13:18:00.000-08:00

*Representants de l’existencialisme->Sartre,Heidegger,Jaspers.

*SARTRE:

-filòsof de la llibertat,a partir de l’existencialisme,és a dir, en l’existencia precedeix l’esència, no estem fets sinó que ens anem construint.

-“Tothom es fa covard o valent, no neix covard o valent”->perquè no hi ha res transcendent que doni sentit al món,per tant Déu no existeix i tot és possible,la vida per si sola és absurda i no té sentit;cadascú tria el seu propi camí i per això estem condemnats a ser lliures.

-“Tot projecte,és un projecte destinat al fracàs”

-La seva obra-> La nausea.

PER MÉS INFORMACIÓ SOBRE L'AUTOR FES UN CLICK AQUI!

¿EXISTE EL DESTINO?

2009-02-26T09:49:00.000-08:00

Según mi punto de vista el destino no existe sino que lo construimos nosotros con nuestras decisiones o metas que nos proponemos para superar a lo largo de nuestra vida, también el destino se puede convertir en una consecuencia de una acción que hemos llevado a cabo. Un ejemplo, si creyera que el momento de mi muerte está escrito, en aquél momento podría atropellarme un coche entonces puedo decir que sigo vivo porque "estaba escrito que no tenía que morir en ese momento", pero si muero entonces estaba escrito que iba a pasar en ese momento ,entonces existiria el destino?

L'HOME POT AFRONTAR-SE A UNA REALITAT INMEDIATA?

2009-02-17T13:56:00.000-08:00

En aquest text Cassirer ens explica que l’home no pot canviar la seva vida,només li queda adaptar-si a ella.D’altre banda l’autor ens diu que l’home per si mateix no pot afrontar-se a l’univers,és a dir al món,per això necesita diversos elements que són les xarxes de significacions,com per exemple la religió,el llenguatge, la cultura….
En el primer paràgraf trobem la frase de Rosseau “l’home que medita s’allunya de la realitat”,amb això ens vol fer entendre que la societat corromp l’ésser humà.
En el segon paràgraf ens explíca que no podem tornar a l’ordre natural,i que hem d’entendre l’éeser humà a partir de l’ordre natural.Creem un món propi on hi ha una relació amb els tres mons de Popper.El món físic el perdem a mesura que evolucionem .L’home viu empresonat en un món simbòlic perque no podem afrontar-nos a la realitat inmediata sense interceccions.

COM S'OBTÉ LA LLIBERTAT?

2009-02-13T15:00:00.000-08:00

A FAVOR:

-S’obté en el moment que ens donen a escollir.
-Serveix per pensar el que volem decidir.
-Tenim llibertat d'expressió i d'elecció sobre els nostres actes.
-Llibertat d’expressió ;sempre assumint les seves conseqüències.
-Alhora de parlar podem escollir entre dir la veritat o mentir.

EN CONTRA:

-Un nen petit no la té.
-Hem de poder distingir entre poder i voler.
-Les malaties no es poden escollir
-no tohom la té; per exemple una dictadura
-no tohom assumeix les conseqüències i les responsabilitats

EXPLICACIONS DE LES FAL·LÀCIES

2009-02-08T13:28:00.000-08:00

TIPUS DE FAL·LACIES

2009-02-08T12:20:00.001-08:00

Perdoneu la falta ortogràfica,però no puc corretgir l'imatge!

Seria :argument ad populum