DEFINICIONS TEMA 10

Intelectual.lisme moral: teoria que afirma que és impossible obrar malament expressament.
Meièutica: és l´art de donar llum a les idees, similar a la funció de les llevadores.
Hedonisme: Creuen que la felicitat consisteix en el plaer.
Felicitat (Aristòtil): és ser home en el sentit més ampli de laparaula, duu a terme l´activitat intel.lectual.
Pau interior (estoics): estat en el qual una persona es troba satisfet amb si mateix. Hem de ser impertorbables.
Aritmètica del plaers: càlcul dels plaers que descansa en dos supòsits, són igual en qualitat. També és una teoria utilitarista que defensa una suma de plaers i una resta de dolors.
Utilitarisme en regla: exigeix tenir en compte si l´acció en què ens trobem se sotmet a alguna de les regles que ja considerem morals per la bondat de les conseqüències.
Ètica deontològica: preocupacció pel deure i normes. (és una teoria ètica)
Imperatiu categòric: ordre moral que es basa en què hi ha orientacions que no han de seguir-se per què són inhumanes.
Dignitat humana: conseqüència de l´autonomia que afirma que els éssers que poden intercanviar-se per altres tenen preu, en canvi un ésser autònom és únic, té dignitat. Exemple: les persones.
Intuïcionisme: ètica que afirma que els principis universals allunyen els individus de la comunitat i que la pèrdua de la dimensió comunitària produeix individus desarrelats. Defensa les comunitats concretes davant la pèrdua d´identitat i l´individualisme.
Universalisme: ètica que afirma que les comunitats són indispensables per al desenvolupament d´una persona, però la solidaritat comunitària és una solidaritat de grup. I que l´autèntica´solidaritat és universal. Hi ha uns valors que tothom ha de convertir.

DILEMA 3

1. Analitza-ho exposant en una columna les conseqüències que té pujar-li la nota i en una altra no pujar-li:
*Si li puja la nota:
-L'alumne ho pot volver ha fer i possar altres excuses. -Seria injust pels companys.

*Si no li puja la nota:
-El professor pot tenir càrrega de consciència. -El noi no li arribarà la nota per cursar la carrera que ell vol fer.

2.Veus algun conflicte entre felicitat i justícia?
Doncs si,perque moltes vegades la justicia no és un terme que desemboqui a la felictat.

DILEMA 2

1. L´Alfons ha de canviar de feina i sacrificar el benestar actual de la seva família pel benestar futur de la humanitat?

No, perquè per poder millorar el futur envers la contamianció hi hauria de haver un concens amb la societat ,és a dir, si ell no ho fa hi haurà altres persones que ho fagin.

2.Tenim obligacions amb les generacions futures?

Sí, però ha de ser un compromís globalitzat,sino no tenim res a fer.

3. Pot privar-se a un poble dels seus propis mitjans de subsistència?

No, perquè seria provocar pobresa i prtoblemes econòmics a un poble.

4. Com es pot resoldre el conflicte entre el dret dels pobles a explotar la seva riquesa natural per subsistir i el dret de la humanitat a mantenir els "pulmons" de la Terra?

Doncs buscar altres mesures però de forma global, com per exemple la plantació d'arbres.

5. De quin són responsabilitat els problemes mediambientals? Dels governs? Dels individus?

De tots,però crec que l'última paraula la té el govern per mitjà de les lleis que imposa.

6. Què hi diria un utilitarista?

Seguirien amb la tala d'arbres perque és un benefici per a la comunitat

COM TROBAR LA VIRTUD PERFECTE?

Resum:

En aquest text Aristòtil ens parla de la funció propis de l’ésser humà. Ens posa l’exemple de que tocar la cítara és propi d’un citarista .Podríem dir que el bé humà és una activitat que pertany a l’ànima i que es troba conforme amb la virtud(quan són varies la més perfecte)

Comentari:

Aquest text d’ Aristòtil es troba relacionat amb la felicitat com a fi últim,perquè podem observar que la felicitat és el fi últim i natural,és a dir, l’home actua per poder arribar a la felicitat. La felicitat serà llavors un fi últim( dona sentit al sastres) i també és perfecte per si mateix .

EXEMPLE DE PORC SATISFET

Un clar exemple de "porc satisfet", seria el personatge Homer Simpson , per la seva falta de cultura i encara hi aixi ser feliç.

ÉS MILLOR SER UN SÒCRATES INSATISFET QUE UN XIMPLE SATISFET

No comparteixo l’opinió de Mill,crec que no es pot jutjar a la gent per el diferent grau de cultura.Posem el cas d’en Homer Simpson, és un personatge amb un baix grau de cultura però pot ser més feliç que per exemple en Bill Gattes.Crec que la cultura ( el saber) i la felicitat són dos aspectes que no van relacionats i per aquest motiu no es pot jutjar a les persones pels seus graus d’intel·ligència.

John Stuart Mill