diumenge, 28 de febrer del 2010

POSA'T A PROVA : DESCARTES


1.En aquest text,Descartes afirma que ni la imaginació ni els sentits ens poden ajudar a arribar a la veritat,sinó que ho hem de fer per mitjà de l’enteniment.
Alhora critica a tots els que neguen que es pugui conèixer a Déu i l’ànima,ja que aquests no miraran per sobre de les coses sensibles per tant utilitzaran la imaginació i els sentits.

2. a) inintel·ligible: cosa que no es pot compendre.
b) imaginació: terme que s'encarrega d'unir o separar les impresions per donar lloc a les idees.

3. Primer de tot cal mencionar que Descartes és un filòsof racionalista,per tant l’origen de tot el coneixement es troba en la raó.
Segons la teoria cartesiana per arribar a la veritat absoluta hem de portar al dubte la resta de veritats, ja que si els sentits ens han enganyat una vegada ho poden fer més. Per tant hem de dubtar de tot,així podrem arribar a assolir la veritat .Per assolir aquesta veritat Descartes planteja un camí dubte per poder arribar ha assolir la veritat .En primer lloc no hem d’acceptar com a vertader res que no es conegui amb certesa que ho és per tant utilitzarem el mètode inductiu per assolir les idees clares i distintes,seguidament la ment s’encarrega de dividir-les de complexes a simples,a continuació a través de la síntesi les passa de simples a complexes,i per últim, es fa una comprovació i enumeració.

4. La concepció del “jo” de Descartes es podria comparar amb Sant Agustí,ja que diu que si t’equivoques és perquè ets,per tant defensa la tesi cartesiana del cogito ergo sum “penso per tant jo existeixo”.
Pel que fa la concepció de l’ànima ho podríem relacionar amb la teoria platònica,ja que Plató defensava l’existència de dos mons (l’intel·ligible i el sensible),en el qual el sensible era on es trobaven els cossos que nosaltres captàvem través dels sentits,però aquests ens podien enganyar.

dimecres, 24 de febrer del 2010

3r TRIMESTRE

COMENCEM LA RECTA FINAL!!!!

dimarts, 23 de febrer del 2010

diumenge, 21 de febrer del 2010

dimarts, 16 de febrer del 2010

EXISTEIX LA REALITAT FORA DE LA MENT ,INDEPENDENMENT QUE JO LA PENSI?


Primer de tot hem de verificar la nostra existència,ja que no podem dubtar de l'existència del "jo",perquè si ho fes estaria fent-ho de manera contradictòria:"jo no puc dubtar del jo". Per un altre banda durant la nostra vida sens mostren objectes,però mai els podrem arribar a conèixer amb plenitud,ja que els hem de posar en dubte per poder arribar a la veritat. Per tant,hem de refutar la validesa de quelcom no coneixem prèviament no havent-lo exposat al dubte? Llavors la veritable realitat extra mental si que existeix,però en realitat mai la podrem arribar a conèixer.

dijous, 11 de febrer del 2010

TEXT 5 DESCARTES


En aquest text Descartes planteja el dubte metòdic cartesià,que no és un dubte escèptic,sino que és un mètode que ens ajudarà a la recerca de la veritat. A vegades les qüestions que ens plantegem les hem de qüestionar amb el dubte.Els snetits ens enganyen de vegades,per tant si ens han enganyat una vegada em de supossar que no seran fiables ja que ho poden tornar a fer. També ens parla de la raó dels paradogismes.Nosaltres també estem exposats a l'equivocació,per això "jo em puc equivocar",però el "jo" és manté durant els canvis. Apareix el dubte sobre l'essència de la realitat,ja que es qüestiona que els somnis puguin ser realitats.Encara que aquesta hipòtesi es verifiques el "jo"quedaria persistent. Però mentres Descartes es qüestiona que tot és fals,es dóna compte que el "jo" i predomina;per tant no puc dubtar dle "jo" ja que ens trobariem davant d'una contradicció. A partir d'aquesta afirmació apareix la teoria del subjecte en la qual hi predomina el "jo".

dimarts, 9 de febrer del 2010

DESCARTES TEXT 1


En aquest text de Descartes,ens explica les regles del mètode cartesià. Primer de tot ens diu que hem de portar totes les veritats al dubte,ja que així mitjançant el dubte podrem arribar a la certesa,és a dir,la veritat absoluta. Aquest mètode té una certes regles ,fàcils d'aplicar amb les quals podrem augementar el nostre coneixement. El mètode cartesià es basa primer de tot en l'evidència,ja que no podem acceptar com ha verdader res que no coneguem amb evidència que ho és. A continuació,es realitza l'anàlisi;que tracta d'un procés de la ment que consisteix en dividir les dificultats en parts simples. Deprés farem una síntesi,conduint així els pensaments sencills anteriors en complexos a partir de la deducció. Per últim farem la revisió i enumeració,que tracta de la comprovació de l'anàlisi i síntesi.

dilluns, 8 de febrer del 2010

diumenge, 7 de febrer del 2010

LES RELACIONS ENTRE HUSSERL I HEIDEGGER




El que sabem es deu a cartes de Husserl a les seves amistats i a les anotacions en els marges dels llibres de Heidegger. Sabem que Husserl veia en Heidegger al seu successor. Però Heidegger va veure com una introducció al neo-kantisme el gir "transcendental" de Husserl en "Idees ". De manera inversa, Husserl veurà una recaiguda en el antropologisme el camí pres en "Ésser i temps". Segurament ambdós es van malentendre mútuament. Així, les coses, amb un Heidegger distant i un Husserl "decebut" intel·lectualment va arribar el nazisme. El 14 d'abril de 1933 van destituir a Husserl com a conseqüència de les lleis antisemitas. Heidegger no es va pronunciar referent a això,però a la fi d'abril, amb Heidegger ja com rector, canvia la llei i s'invalidà la destitució de Husserl. Això ha de signar-lo el rector, Heidegger, el qual mana un ram de flors a Husserl a través de la seva dona. Però ell no fa acte de presència, segurament per "inconveniencia política". Això ho considerarà Husserl com una mena de "traïció". Husserl escriurà poc després a un amic que l'entrada de Heidegger en el Partit Nazi és "el final d'aquesta suposada amistat filosòfica entre ànimes". Encara així, a través de Max Müller, Heidegger manava freqüentment salutacions a Husserl qui, al passar dels anys, va anar suavitzant el seu judici sobre Heidegger.


.

dissabte, 6 de febrer del 2010

PROJECTE 3


A continuació he preparat un quadre d'Edmun Husserl indicant quines influències rep per a la seva obra i quines posteriorment donarà: