dimecres, 28 d’octubre del 2009

RELACIÓ DE LA CAVERNA AMB LA SOCIETAT


Naixem en una societat no triada, amb una estructura social complicada, amb unes ideologies, un llenguatge i unes costums.

Llavors nosaltres som presoners de la nostra societat,ja que som superficials i ens creiem tot el que la televisió ens mostra.

Pel que fa a les ombres podríem relacionar-les amb la televisió,ja que son una agrupació d’imatges i de no realitats,que sedueixen als presoners(en aquest cas l’home actual) i que ells creuen que són la realitat per tant són molt feliços amb el seu engany.

El foc és el que possibilita aquest enorme muntatge pel fet de que és on es reflecteixen les imatges de la televisió,és a dir ,les ombres. Amb el descobriment del foc l’Home comença el seu camí de superació.

Quan l'home aconsegueix alliberar-se de les cadenes comença aquest llarg i laboriós camí cap a l’alliberació.


Quan un home descobreix el gran muntatge i surt de l’engany cap al món intel·ligible,si torna per informar de la veritat i alliberar als seus companys,aquests no li creuen ja que estem determinats i predisposats per uns costums.


dilluns, 26 d’octubre del 2009

EL MITE DE LA CAVERNA

El mite de la caverna:
Plató ens fa una explicació al·legòrica a través del mite. Es tracta d'un diàleg amb Glaucón per fer-li entendre la concepció de l'ésser humà i el coneixement. L’ interlocutor de Sòcrates, afirma que està absolutament convençut que els presoners que es troben a l'interior de la caverna lligats de cames i coll on només veuen les ombres reflectides per una foguera. Els presoners creuen que aquestes ombres,és a dir les aparences, són reals. Un nivell més elevat trobem homes que s'encarreguen de transportar objectes amb diferents siluetes a prop del foc provocant així el reflexa de les seves ombres. Un dia un presoner es alliberat de les cadenes i surt al món exterior,en la recerca de les idees .Primer no pot veure a causa del fort reflex del sol,i per tant es fixa en els reflexes de les coses,fins arribar a un punt al qual s'acostuma a la llum i es fixa en la realitat i en la llum del sol.



Simbologia:
En el mite de la caverna trobem una sèrie de símbols relacionats amb la teoria del coneixement de Plató: El primer és l'interior de la caverna que es relaciona amb el món sensible,on les ombres serien les aparences i el objectes transportats els objectes del món. Un cop el presoner surt a l'exterior,és a dir el món intel·ligible es fixa amb els objectes reflectits,que serien els objectes matemàtics. Per últim el símbol del sol que representa el Bé.




diumenge, 11 d’octubre del 2009

dissabte, 10 d’octubre del 2009

EL MITE DE LA CAVERNA -LLIBRE VIII DE LA REPÚBLICA

I - Y a continuación -seguí-, compara con la siguiente escena el estado en que, con respecto a la educación o a la falta de ella, se halla nuestra naturaleza.Imagina una especie de cavernosa vivienda subterránea provista de una larga entrada, abierta a la luz, que se extiende a lo ancho de toda la caverna, y unos hombres que están en ella desde niños, atados por las piernas y el cuello, de modo que tengan que estarse quietos y mirar únicamente hacia adelante, pues las ligaduras les impiden volver la cabeza; detrás de ellos, la luz de un fuego que arde algo lejos y en plano superior, y entre el fuego y los encadenados, un camino situado en alto, a lo largo del cual suponte que ha sido construido un tabiquillo parecido a las mamparas que se alzan entre los titiriteros y el público, por encima de las cuales exhiben aquellos sus maravillas.
- Ya lo veo-dijo.
- Pues bien, ve ahora, a lo largo de esa paredilla, unos hombres que transportan toda clase de objetos, cuya altura sobrepasa la de la pared, y estatuas de hombres o animales hechas de piedra y de madera y de toda clase de materias; entre estos portadores habrá, como es natural, unos que vayan hablando y otros que estén callados.
- ¡Qué extraña escena describes -dijo- y qué extraños prisioneros!
- Iguales que nosotros-dije-, porque en primer lugar, ¿crees que los que están así han visto otra cosa de sí mismos o de sus compañeros sino las sombras proyectadas por el fuego sobre la parte de la caverna que está frente a ellos?
- ¿Cómo--dijo-, si durante toda su vida han sido obligados a mantener inmóviles las cabezas?
- ¿Y de los objetos transportados? ¿No habrán visto lo mismo?
- ¿Qué otra cosa van a ver?
- Y si pudieran hablar los unos con los otros, ¿no piensas que creerían estar refiriéndose a aquellas sombras que veían pasar ante ellos?
- Forzosamente.
- ¿Y si la prisión tuviese un eco que viniera de la parte de enfrente? ¿Piensas que, cada vez que hablara alguno de los que pasaban, creerían ellos que lo que hablaba era otra cosa sino la sombra que veían pasar?
- No, ¡por Zeus!- dijo.
- Entonces no hay duda-dije yo-de que los tales no tendrán por real ninguna otra cosa más que las sombras de los objetos fabricados.
- Es enteramente forzoso-dijo.
- Examina, pues -dije-, qué pasaría si fueran liberados de sus cadenas y curados de su ignorancia, y si, conforme a naturaleza, les ocurriera lo siguiente. Cuando uno de ellos fuera desatado y obligado a levantarse súbitamente y a volver el cuello y a andar y a mirar a la luz, y cuando, al hacer todo esto, sintiera dolor y, por causa de las chiribitas, no fuera capaz de ver aquellos objetos cuyas sombras veía antes, ¿qué crees que contestaría si le dijera d alguien que antes no veía más que sombras inanes y que es ahora cuando, hallándose más cerca de la realidad y vuelto de cara a objetos más reales, goza de una visión más verdadera, y si fuera mostrándole los objetos que pasan y obligándole a contestar a sus preguntas acerca de qué es cada uno de ellos? ¿No crees que estaría perplejo y que lo que antes había contemplado le parecería más verdadero que lo que entonces se le mostraba?
- Mucho más-dijo.
II. -Y si se le obligara a fijar su vista en la luz misma, ¿no crees que le dolerían los ojos y que se escaparía, volviéndose hacia aquellos objetos que puede contemplar, y que consideraría qué éstos, son realmente más claros que los que le muestra .?
- Así es -dijo.
- Y si se lo llevaran de allí a la fuerza--dije-, obligándole a recorrer la áspera y escarpada subida, y no le dejaran antes de haberle arrastrado hasta la luz del sol, ¿no crees que sufriría y llevaría a mal el ser arrastrado, y que, una vez llegado a la luz, tendría los ojos tan llenos de ella que no sería capaz de ver ni una sola de las cosas a las que ahora llamamos verdaderas?
- No, no sería capaz -dijo-, al menos por el momento.
- Necesitaría acostumbrarse, creo yo, para poder llegar a ver las cosas de arriba. Lo que vería más fácilmente serían, ante todo, las sombras; luego, las imágenes de hombres y de otros objetos reflejados en las aguas, y más tarde, los objetos mismos. Y después de esto le sería más fácil el contemplar de noche las cosas del cielo y el cielo mismo, fijando su vista en la luz de las estrellas y la luna, que el ver de día el sol y lo que le es propio.
- ¿Cómo no?
- Y por último, creo yo, sería el sol, pero no sus imágenes reflejadas en las aguas ni en otro lugar ajeno a él, sino el propio sol en su propio dominio y tal cual es en sí mismo, lo que. él estaría en condiciones de mirar y contemplar.
- Necesariamente -dijo.
- Y después de esto, colegiría ya con respecto al sol que es él quien produce las estaciones y los años y gobierna todo lo de la región visible, y que es, en cierto modo, el autor de todas aquellas cosas que ellos veían.
- Es evidente -dijo- que después de aquello vendría a pensar en eso otro.
- ¿Y qué? Cuando se acordara de su anterior habitación y de la ciencia de allí y de sus antiguos compañeros de cárcel, ¿no crees que se consideraría feliz por haber cambiado y que les compadecería a ellos?
- Efectivamente.
- Y si hubiese habido entre ellos algunos honores o alabanzas o recompensas que concedieran los unos a aquellos otros que, por discernir con mayor penetración las sombras que pasaban y acordarse mejor de cuáles de entre ellas eran las que solían pasar delante o detrás o junto con otras, fuesen más capaces que nadie de profetizar, basados en ello, lo que iba a suceder, ¿crees que sentiría aquél nostalgia de estas cosas o que envidiaría a quienes gozaran de honores y poderes entre aquellos, o bien que le ocurriría lo de Homero, es decir, que preferiría decididamente "trabajar la tierra al servicio de otro hombre sin patrimonio" o sufrir cualquier otro destino antes que vivir en aquel mundo de lo opinable?
- Eso es lo que creo yo -dijo -: que preferiría cualquier otro destino antes que aquella vida.
- Ahora fíjate en esto -dije-: si, vuelto el tal allá abajo, ocupase de nuevo el mismo asiento, ¿no crees que se le llenarían los ojos de tinieblas, como a quien deja súbitamente la luz del sol?
- Ciertamente -dijo.
- Y si tuviese que competir de nuevo con los que habían permanecido constantemente encadenados, opinando acerca de las sombras aquellas que, por no habérsele asentado todavía los ojos, ve con dificultad -y no sería muy corto el tiempo que necesitara para acostumbrarse-, ¿no daría que reír y no se diría de él que, por haber subido arriba, ha vuelto con los ojos estropeados, y que no vale la pena ni aun de intentar una semejante ascensión? ¿Y no matarían; si encontraban manera de echarle mano y matarle, a quien intentara desatarles y hacerles subir?.
- Claro que sí -dijo.
III. -Pues bien -dije-, esta imagen hay que aplicarla toda ella, ¡oh amigo Glaucón!, a lo que se ha dicho antes; hay que comparar la región revelada por medio de la vista con la vivienda-prisión, y la luz del fuego que hay en ella, con el poder del. sol. En cuanto a la subida al mundo de arriba y a la contemplación de las cosas de éste, si las comparas con la ascensión del alma hasta la. región inteligible no errarás con respecto a mi vislumbre, que es lo que tú deseas conocer, y que sólo la divinidad sabe si por acaso está en lo cierto. En fin, he aquí lo que a mí me parece: en el mundo inteligible lo último que se percibe, y con trabajo, es la idea del bien, pero, una vez percibida, hay que colegir que ella es la causa de todo lo recto y lo bello que hay en todas las cosas; que, mientras en el mundo visible ha engendrado la luz y al soberano de ésta, en el inteligible es ella la soberana y productora de verdad y conocimiento, y que tiene por fuerza que verla quien quiera proceder sabiamente en su vida privada o pública.
- También yo estoy de acuerdo -dijo-, en el grado en que puedo estarlo.

divendres, 9 d’octubre del 2009

L'INTEL·LECTUALISME MORAL



En aquest text de Plató que pertany al Protàgores què és un diàleg de transcissió en el qual Sòcrates,parla del que pensa al gent del poble sobre la ciència,no creuen que la ciència tingui cap relació amb el coneixement dels conceptes universals,sino que es fixa en altres conceptes com l'opinió ,l'amor ,el plaer...

En conclusió segons el text Sòcrates creu en un coneixement universal,immutable ,infinit i necessari;per tant de definir uns valor que l'home ha d'aplicar.Però segons Sòcrates només actúa bé el que coneix i sap què és el bé; per tant no existeixen les persones dolentes ,ja que aquestes no coneixen el concepte de bé,i per tant s'els han d'ensenyar a través del diàleg.

En conclusió ningú fa el mal sabent que ho fa.

dijous, 8 d’octubre del 2009

UNA ALTRA MANERA D'ENTENDRE ELS SOFISTES

A) NATURALESA: en aquesta paraula hi ha la clau pel descobriment d'una realitat que es desenvoloupa per a si i de si mateixa.La naturalesa té els seus pròpis ritmes i les seves pròpies lleis.

B) LLEI: són les preinscripcions que fa l'home per organitzar-se en societat ,per tant depén de les seves opinions.Les lleis es deuen per busccar principis regits per l'equilibri, i l'harmonia.

C) TÈCNICA: és l'art de modificar o de produir,creats per l'home,per auqest motiu es sotmeten a les lleis dels homes i no en tenen de pròpies.

D) CIUTAT: és un altre forma de realitat.Però no es refereix només a un espai físic,sino que també a un d'abstracte,una mena de xarxa on s'uneixen les relacions del humans que hi viuen.

E) LLENGUATGE,RAÓ I PENSAMENT: el llenguatge presenta una ambigüitat.Els sofistes defensafen un intercanvi d'opinions mitjançant un diàleg.El logos és l'existència més confusa,pel fet de que és una realitat que podem sentir però no veure.

F) EDUCACIÓ: és tracta d'una qüestió de llenguatge i es realitza a través de la comunicació entre els homes,que incideix en la ment i en el centre mateix de la indivilualitat.

G) VERITAT: la veritat estava lligada al poder,per tant és el manament de qualsevol autoritat.Però en els sofistes la veritat la veritat entra a formar part de les estructures del llenguatge,és a dir,que té a veura amb allò que afirmem o neguem i depén de les formes de proposició.

dimecres, 7 d’octubre del 2009

PROJECTE 1

VIDA:
Edmund Husserl Va néixer el 1859 a Moràvia, en aquells temps província de l'Imperi austrohongarès. La seva família era d'origen jueu. Va estudiar Física, Matemàtica i Astronomia a Leipzing i Berlín (als seus estudis de Matemàtica els va completar a Viena, on va obtenir el títol de Doctor en 1883) Va treballar un temps a Berlín com Ajudant de Càtedra, però al poc temps va tornar a Viena per estudiar filosofia amb el famós professor Franz Brentano que li va transmetre un concepte que seria clau en la seva filosofia: la intencionalitat de la consciència.
El 1900 Husserl va ser convocat com a professor extraordinària la Universitat de Göttingen. Allà va tenir com a deixebles a Max Scheler i Edith Stein.


Pensament:
Hursserl defensa la fenomenologia ,es pot comprendre com un mètode i un 'mode de veure'. El mètode, es construeix després de la depuració del psicologisme. És necessari mostrar que les lleis lògiques són lògiques pures i no empíriques, transcendentals o procedents d'un suposat món intel·ligible de naturalesa metafísica. Cal també, des d'aquest enfocament, mostrar què certes operacions com l'abstracció o el judici no són actes empírics sinó de naturalesa intencional. Aquesta consciència, no decomissa els objectes del món naturals com a tals objectes ni constitueix el donat pel que fa objecte de coneixement: aprèn pures significacions quan són simplement donades i tal com són donades. Aquesta depuració es porta a terme a través del mètode fenomenològic.

En resum, el mètode fenomenològic, consisteix en:
* Mostra tots els continguts de la consciència.
*Determinar si aquests continguts són reals, ideals, imaginaris, etc.
* Suspendre la consciència fenomenològica, de manera que resulta possible atenir-se al donat pel que fa a tal i descriure'l en la seva puresa.

OBRES:

El 1913 va fundar l'Anuari de Filosofia i investigació fenomenològica, que es va publicar fins a 1930 i en el qual van aparèixer: la seva pròpia obra Idees per a una fenomenologia pura i una filosofia fenomenològica, El formalisme a l'Ètica, de Scheler, i Ser i temps, de Heidegger.

Realitat o ficció?


dilluns, 5 d’octubre del 2009

PODEM ARRIBAR A LA VERITAT ABSOLUTA?


Abans de plantejar-nos si podem arribar a la veritat absoluta crec que ens hauriem de plantejar què és la veritat absoluta?

La veritat absuluta es podría relacionar amb una veritat universal,però poden haver-hi veritats que en un futur siguin refutades ;per tant ja no es consideraria una veritat universal.

Referint-nos a la qüestió de s'hi podem arribar a la veritat absoluta,crec què és una qüestió molt subjectiva ja que perv a mi pot ser A però per a un altre pot ser B.

Encara que la recerca de la veritat és un camí lògic i que tot home ha d'emprendre encara que no arribi a la veritat absoluta,però si podrà arribar a la seva veritat.