PROJECTE 1

VIDA:
Edmund Husserl Va néixer el 1859 a Moràvia, en aquells temps província de l'Imperi austrohongarès. La seva família era d'origen jueu. Va estudiar Física, Matemàtica i Astronomia a Leipzing i Berlín (als seus estudis de Matemàtica els va completar a Viena, on va obtenir el títol de Doctor en 1883) Va treballar un temps a Berlín com Ajudant de Càtedra, però al poc temps va tornar a Viena per estudiar filosofia amb el famós professor Franz Brentano que li va transmetre un concepte que seria clau en la seva filosofia: la intencionalitat de la consciència.
El 1900 Husserl va ser convocat com a professor extraordinària la Universitat de Göttingen. Allà va tenir com a deixebles a Max Scheler i Edith Stein.

Pensament:
Hursserl defensa la fenomenologia ,es pot comprendre com un mètode i un 'mode de veure'. El mètode, es construeix després de la depuració del psicologisme. És necessari mostrar que les lleis lògiques són lògiques pures i no empíriques, transcendentals o procedents d'un suposat món intel·ligible de naturalesa metafísica. Cal també, des d'aquest enfocament, mostrar què certes operacions com l'abstracció o el judici no són actes empírics sinó de naturalesa intencional. Aquesta consciència, no decomissa els objectes del món naturals com a tals objectes ni constitueix el donat pel que fa objecte de coneixement: aprèn pures significacions quan són simplement donades i tal com són donades. Aquesta depuració es porta a terme a través del mètode fenomenològic.

En resum, el mètode fenomenològic, consisteix en:
* Mostra tots els continguts de la consciència.
*Determinar si aquests continguts són reals, ideals, imaginaris, etc.
* Suspendre la consciència fenomenològica, de manera que resulta possible atenir-se al donat pel que fa a tal i descriure'l en la seva puresa.

OBRES:

El 1913 va fundar l'Anuari de Filosofia i investigació fenomenològica, que es va publicar fins a 1930 i en el qual van aparèixer: la seva pròpia obra Idees per a una fenomenologia pura i una filosofia fenomenològica, El formalisme a l'Ètica, de Scheler, i Ser i temps, de Heidegger.

Realitat o ficció?