En aquest text Descartes planteja el dubte metòdic cartesià,que no és un dubte escèptic,sino que és un mètode que ens ajudarà a la recerca de la veritat. A vegades les qüestions que ens plantegem les hem de qüestionar amb el dubte.Els snetits ens enganyen de vegades,per tant si ens han enganyat una vegada em de supossar que no seran fiables ja que ho poden tornar a fer. També ens parla de la raó dels paradogismes.Nosaltres també estem exposats a l'equivocació,per això "jo em puc equivocar",però el "jo" és manté durant els canvis. Apareix el dubte sobre l'essència de la realitat,ja que es qüestiona que els somnis puguin ser realitats.Encara que aquesta hipòtesi es verifiques el "jo"quedaria persistent. Però mentres Descartes es qüestiona que tot és fals,es dóna compte que el "jo" i predomina;per tant no puc dubtar dle "jo" ja que ens trobariem davant d'una contradicció. A partir d'aquesta afirmació apareix la teoria del subjecte en la qual hi predomina el "jo".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada