Textos de Parmènides

En el primer fragment Parmènides ens explica les úniques vies per arribar al coneixement,diu que l’ésser és i el no-ésser no és amb aquesta expressió ens diu que només existeix un únic ésser ;que el no-ésser és un camí impracticable un camí desconegut.
El segon fragment, ens relaciona un concepte físic (l’ésser) amb un d’abstracte(pensament);l’ésser pot tenir pensament, en canvi ,el no-ésser (com no existeix) no pot tenir.

En el quart text ens parla de que per a ell és indiferent el lloc per on pugui començar,ja que sempre hi tornarà per tant l’ésser és continu i a la vegada homogeni;a part també veia a l’ésser perfecte com és la trajectòria d’una esfera en el que el principi sempre serà el final,amb això vol tornar a remarcar l’ésser és infinit .

DEL NO RES NO POT SORTIR RES

Aquesta afirmació és de Parmènides ,en la que segons ell del no res no pot sortir res,i això perquè? Per a Parmènides el no res és un concepte abstracte,i com a tal no existeix .Però si és un concepte que per a ell no existeix ,el fet de que el mencioni o que hi pensi en ell no el converteix en un concepte que existeix? Podríem dir que es crea una contradicció de la seva teoria? Parmènides és contrari al cristianisme,ja que la teoria cristiana diu que Déu va crear el món del no res.

TEXTOS D'HERÀCLIT D'EFES

En els textos d'Heràclit trobem reflectida la seva filosofia en la qual tot està sotmès a un canvi constant per l'ordre del logos i on la lluita de contraris ho harmonitza tot. En el segon text defensa la seva lluita de contraris en la qual es necesiten els uns als altres per poder harmonitzar-lo tot,perquè existeixi el concepte de bé ha d'existir el concepte de mal. Per a mi una de les frases que millor defineix la seva teoria del canvi és: "Entrem i no entrem al mateix riu,som i no som",amb aquesta frase metafòrica d'Heràclit ens explica que l'aigua del riu flueix,és a dir, es troba en un canvi constant,per tant mai ens trobarem amb la mateixa. Amb l'ultim fragment "Després d´escoltar al logos, i no a mi, és savi reconèixer que totes les coses en són una" Heràclit arriba a la conclusió de que tot canvia segons una llei,aquesta llei és l'únic que no canvia ,és a dir ,el logos.

“D’allà d’on ve el naixement als éssers,allà trobem també la seva destrucció,segons la necessitat.És com si paguessin mútues retribucions i penes per la seva injusticia,segons l’ordre del temps”


Aquest fragment de Simplici ens relaciona l’orígen i destrucció.Crec que son dos conceptes molt relacionats sobretot a l’hora de parlar de que l’orígen del home genera a la vegada una destrucció ja que no tot el que es crea es bo i per això pot generar la destrucció;però crec que és un fet al que ens hem d’arriscar.

COMENCEM 2º DE BATX.!!