CARACTERÍSTIQUES DE L'INDIVIDUALISME

*idees principals-> En aquest text , Macpherson,ens parla de l'individulisme possessiu i ens ho argumenta amb cinx proposicions que ho argumenta.L'individualisme possessiu el podríem definir com el centre de l'interior de cada individu;no podem arribar al individualisme possessiu d'un altre individu per nosaltres mateixos,sense que ell intervingui.
Ningú pot jutgar ni intervenir en el que fa o pensa un individu perque té una llibertat a un altre persona.Les relacions amb els altres per petites que seguin es fan per obtenir-ne un benefici mutu a canvi, es basa en un egoísme ètic.

*anàlisi->l'ideea que més m'ha cridat l'atenció: "la societat humana consisteix en una sèrie de relacions mercantils", la paraula mercantil la trobo relacionada en certamanera perqu en aquest cas significa que la societat és un conjunt d'individus que es relacionen mitjançant l'intercanvi de bèns i serveis per extreure's un benefici particular, els bèns i serveis anirien relacionats amb les relacions mercantils.

La socialització i les seves formes

Definicions Tema 2

Raó teòrica: És aquella que s’orienta cap a la contemplació del mon, es a dir, cap al coneixement de la realitat, intentant desxifrar-la, explicar-la i comprendre-la.

Raó pràctica: Ús de la raó que mira d’orientar l’acció, pel qual s’oposa i s’imposa a les passions per orientar-nos cap a la consecució d’un ideal moral que la raó mateixa ha fixat.

Metafísica: part de la filosofia que tracta tot allò què es troba més enllà dels sentits.

Ultimitat: és una de les característiques de la metafísica, és a dir, el es objectiu es arribar a les qüestions últimes.

Subjecte: és el protagonista de l’acció de conèixer, el jo.

Opinió:és un estat de coneixemnet en què el subjecte considera quelcom com a cert, pero no en té una seguretat.

Interés emancipador:Alliberar els éssers humans de la dominació i la repressió.

Dogmatisme: manifesta l’actitud ingènua dels que estan segurs de conèixer, ja que pressuposen la capacitat de les nostres facultats cognoscitives

Perspectivisme : mantè que sí que es pot arribar al coneixement de la realitat, però conjugant diefrents perspectives, atès que cada un de nosaltres i cada generació històrica té la seva pròpia visió de la realitat.

Noesi: jo crec, jo penso..

Prejudici: judici que hem adquirit desde petits per cultura, educació, ...

Ignorància: admitir el desconeixement sobre un assumpte determinat.

Autoritat : afirmació s’accepta com a certa perquè provè d’algun expert.

Evidència:criteri fonamental. És evident el que se’ns presenta com a indiscutible, com a intuïtivament cert, encara que sovint sigui necessari mostrar-ho per mitjà de raonaments.

Necessari: quelcom que existeix i no pot deixar d’existir ni ser d'una altra manera.Contingent: quelcom que és actualment, però pot deixar de ser i pot haver estat.

Consens: acord en el que ambdues parts estan disposades a cedir i acceptar opinions de l'atre interlocutor.

Pragmatisme:identifica el que es cert amb el que es útil.

Coherència:es un criteri logicomatemàtic, que consisteix en comprovar que no hi ha contradicció entre els enunciats que pertanyen a un mateix sistema, i que aquests es deriven necessàriament dels axiomes o principis establerts.

Adequació: teoria de la veritat que defensa que un enunciat és verdader si el que diem s'adopta a la realitat .

Virtualitat:percepcions i sensacions generades per un suport tècnic.

Real o virtual? ENCERTA-HO

A)

B)

Observant aquestes dues fotografíes podríes distingir la fotografía real de la virtual?Si as escollit la fotografí B com ha real as encertat.Amb aquest exemple vui demostrar que costat diferenciar el real del virtual i que per fer-ho necessitem utilitzar els sentits.

El virtual és real?
Podríem dir que aquesta és una qüestió plantejada actualment, ya que anteriorment el terme virtual no existía,i gràcies a les noves tecnologíes em pogut arribar-hi a ell.El terme virtual el podríem definir per la representació de coses a partir de medis informàtics o representacions de la realitat.Però trobem relacionat d'alguna manera el terme real amb el terme virtual?Són dos conceptes ven diferents,la realitat la podem percebre amb tots el sentits en canvi en el virtual es delimitan alguns sentits .El terme virual anirà relacionat amb una tecnologia;la més freqüent diriem que és Internet, per possar un exemple :un joc d'ordinador podriem dir que es virtual o real? tot depen del que ens mostri, ens pot reflectir personatges imajinaris, però alhora també ens pot parlar d'un personatge com n'és Colon que es un terme real perque trobem documents de la seva existència.jo crec que el virtual podria ser real depenen del context i sobretot de la situació en la que ens trobem.

veritat,realitat i concordança

1-Posa un exemple,com a mínim,de confusió freqüent entre aparença i veritat.

Com a exemples tenim els enunciats següents per exemple “Nixon es humà” o “aquesta taula és de fusta”.Les afirmacions fetes en aquests enunciats si són verdaderes llavors són necessariament verdaderes .En tots els casos sembla que ens podem trobar amb situacions possibles on l’enunciat presumptament necessari és fals,per exemple podríem descobrir que Nixon en realitat era un robot o que la taula era d’un material que visiblement sembles fusta però que no ho fos.



2-Quan diem que una cosa es verdadera?posa exemples diferents als que apareixen en el text.

Diem que una cosa es verdadera quan es certa o real.
Exemples:
“Filosofia és un mot amb cinc vocals”,”L’Univers es va crear a partir del Big Bang”


3-Quan diem que una proposició és certa? Posa’n dos exemples i un contrari.

Diem que una proposició es verdadera o certa quan l’enunciat coincideix amb la cosa que anuncia.
Un exemple contrari ,és a dir, que no és verdader “El Sol no existeix”;diem que no es verdader perquè l’enunciat “el sol no existeix” no concorda amb el que anuncia perquè esta comprovat científicament que el sol existeix.
Dos exemples de proposició certa:”la terra gira al voltant del Sol”; “El Sol escalfa la Terra”.


4-Compara el text amb la concepció de la veritat iniciada per Aristòtil.

El model demostrat en el text ,és el model de la fenomenologia;si ho comparem amb el model iniciat per Aristòtil que es el del realisme trobaríem que tenen en comú la prioritat de la consciència per captar les coses i que es contradeien perquè la fenomenologia diu que els objectes no s’adapten al subjecte, en canvi el realisme diu que si.

29/10/08

Hi ha més d'un punt de vistA?

En aquest text José Ortega i Gasset ens explica amb l’exemple de dos homes que visualitzen el mateix paisatge la diferent perspectiva que tenen del paisatge.Les dues són completament diferents ,però això no vol dir que ninguna de les dues estiguin malament ,al contrari, las dos són correctes. Del text de Ortega i Gasset en comentaria la frase següent:”ara bé,aquest paisatge arquetípic no existeix ni pot existir”amb aquesta frase l’escriptor ens vol fer entendre que no n’hi ha només un model de paisatge sinó,depenen de les perspectives podrem veure’l d’una manera o d’un altre. Crec que una possibilitat de coneixement contraria a la del perspectivisme seria l’escepticisme radical ,que ens diu que no podem arribar a cap coneixement i que ens hem de conformar amb el que tenim. El dogmatisme també crec que seria contrari al perspectivisme perquè el dogmatisme accepta només una veritat, en canvi en el perspectivisme cada veritat depèn del punt de vista que la mirem, i no només hauria una sinó que cadascú trobaria la seva..

28/10/08

Filòsofs

podem arribar a conèixer?

L’ésser humà capta els estímuls mon i busca explicar els esdeveniments que hi succeeixen.

Podríem dir que els animals coneixen ja que són capaços de captar els estímuls del medi on viuen.

Però com afecta el coneixement en l’ésser humà ?

L’ésser humà no pot tenir el coneixement total ,és a dir, no pot arribar a conèixer tots els conceptes de la humanitat, però si que tot ésser humà pot arribar al coneixement comú que es tracta del coneixement de la vida quotidiana que s’aprèn a base de l’experiència.

Perque hi hagi coneixement tenen que haver-hi dos conceptes claus que són l’objecte i el subjecte.

Per poder arribar al coneixement d’un concepte que esta molt lligat es el de la veritat, si aquest terme no esta present el procés arribaríem al coneixement,però seria un coneixement sense veritat.

En definitiva podem arribar al coneixement,però no al coneixement universal.

22/10/08

el problema de la filosofia contemporània

1-Per què l’existència de l’home actual és centrífuga i penúltima?
Perquè no li preocupa les qüestions últimes sinó les quotidianes;i és centrífuga perquè fuig del centre cap a en fora és a dir el preocupa més les coses externs que ell mateix.
2-Per Zubiri quin és el problema de la filosofia contemporània?
El problema es preguntar la qüestió metafísica.

...

Hola, després de fer-me diversos blogs per fi amb la ajuda de alguns amics he pogut crear el meu propi blog xD.
En aquest bloc pujaré tots els meus treballs.
Espero ajudar-vos a entendre una mica més el que es la filosofia.
aniré actualitzant el blog sovint.

Mariiia=)

La filosofia com un aclariment

En aquest text filosòfic Wittgentein ens explica per a ell que és la filosofia, el que ha de trasmetre.La filosofia serviex per ajuradar-nos a entendre millor les coses i no per produir més complicacions.També ens explica que la filosofia no són problemes sinó aclariments d'aquestos.

Wittgenstein afirma "la filosofia no és una teoria sinó una activitat"amb això el filòsof ens vol fer entendre que la filosofia aclareix els enunciats.També podríem argumentar de la frase"la filosofia ha d'aclarir i delimitar amb precisió els pensaments que d'una altra manera serien,per dir-ho així,opacs i confusos"que el filòsof ens vol explicar que les preguntes que ens creïn la filosofia no ens han de crear problemes sinó al contrari , ens ha d'aclarir dubtes.

Jo crec que aquest text seria analiticolingüístic,per com Wittgenstein dona molta importància a la comprensió del llenguatge que s'utilitza a la filosofia.

Un mètode contrari al mètode analiticolingüístic seria el mètode transcendental perquè en aquest mètode fonamenta el coneixement i no vol trobar-hi el sentit, en canvi en el analicolingüístic no vol fonamentar el coneixement sino del llenguatge.Un altre mètode contrari al analiticolingüístic sería el empiricoracional que busca l'orígen del coneixement i l'analiticolingüístic l'orígen del llenguatge.
14/10/08

Mètodes científics

Aquí us deixo un esquema dels mètodes científics!!!
PD: per veure millor la foto cliqueu sobre aquesta

Hipòtesi , llei i teoria (doc.4)

1.Què tenen en comú i en que es diferencien les lleis i les teories científiques?

Una llei es una hipòtesi desenvolupada i comprovada, es imprescindible que una llei es pugui sotmetre a un procés de comprovació.

Quan una llei es desenvolupa i es sistematitza, a les hores s’arriba a la teoria .podríem dir que la teoria s’origina a partir duna llei i que aquesta s’origina per una hipòtesi.

2.Busa algun exemple de teoria i indica alguna lleis que la formen.

Teoria de Keepler->

1r llei de les el·lipses : els planetes tenen orbites el·líptiques i el sol es un dels focus

2a llei de la igualtat de les àrees:planetes no es mouen uniformement,sinó que el radi vector que uneix el centre del planeta amb el sol .Els planetes viatgen a menys velocitat quan són més lluny del sol.

3r llei:el quadrat dels períodes del planetes són proporcionals al cub de la distancia mitjana al Sol.

Esquemes

PD: per a fer més gran l'esquema feu un click!!

Definicions

Ciutadà: persona que pertany a un territori o grup social tot ciutadà te que respectar la comunitat.

Política:mètode que dirigeix un conjunt o una persona per organitzar una citat país o estat.

Democràcia: sistema polític que tots els ciutadans tenen. Esta relacionat amb la llibertat.

Tirania: es podria dir que es una forma de governar sense llibertat.

Drets humans: condicions que han de ser respectades per totes les persones.

Estat de dret: es una organització en que l’estat garanteix els drets com per ex la llibertat.

Individualisme: es previ l’individu a la societat.

Socialisme: tipus de govern que defensa del poble treballador. La societat es anterior a l’individu.

Justícia: és un dret que tenim els ciutadans

Poder: acció que adquireix una persona sobre una altre i aquest concepte priva de la llibertat.

Exercici pàgina 31

Com justificaries que l'afirmació<>és una expressió que revela la saviesa de qui la pronuncia?
En qué consisteix la saviesa?D'entre els citats més avall qui diries que és savi?raona la resposta.

b) una vella que a acumulat molta experiència en la seva vida. perquè el mètode empirista ens explica que ha partir de l'experiencia sensible adquirim coneixements.

DEFINICIONS: filosofia, ciència i altres formes de saber

*Teoria: enunciats universals dels quals poden deduir-se totes les lleis d’una ciència.

*Falsació: refutar una hipòtesi a partir de l’experimentació.

*Comprensió: consisteix a captar-ne el sentit, cal situar-se dins del fets.

*Mite: marca l’inici de la filosofia narracions fantàstics que intenten conjunts de relats fantàstics explicar l’origen i la regularitat del cosmos recorrent a forces sobrehumanes.

*Mètode empiricoracional: a partir de coneixement accedim als sentits i l’enteniment.

*Empirisme: es basa en l’experiència sensible, es a dir, tot s’aprèn utilitza el mètode inductiu separa les dues fonts de coneixements experiències i raó i fomenta l’experiència.

*Mètode transcendental: fonamentació del coneixement, no busca el com de les coses sinó el perquè.

*Joc de llenguatge: formes d’utilitzar el llenguatge que descriuen funcions comunicatives.

Hermenèutica no normativa: no posa normes a la comprensió.

*Pretensions de validesa de la parla: normes que posa l’hermenèutica normativa a la comprensió.

*Ortologia: estudiar l’ésser.

*Saber ordinari: l’experiència de la vida quotidiana es a dir el saber comú es basa en el que i no el perquè.

*Saber científic: busca l’organització sistemàtica del coneixement i explicar per que els fets són d’aquesta manera no es que sinó el perquè.

*Saber filosòfic: a traves de la raó per argumentar els conceptes amb la finalitat d’entendre-les, no trobar respostes ultimes als òrgans enigmes de l’esser humà.

*Ciència (definició moderna): saber en el qual s’entén l’experiència com experimentació i s’apliquen les mateixes pel l’estudi de la realitat.

*Mètode: manera de pensar planificada per aconseguir un fi se sol utilitzar en les ciències.

*Axioma:són els principis fonamentals indemostrables dins d’un sistema axiomatico educatiu.

*Inducció incompleta:es basa en les comprovacions d’un concepte però no conclouen la totalitat dels casos possibles parteix d’uns casos singulars (que no son tots) per elaborar lleis generals.

*Hipòtesi:suposició provisional que encara no ha estat confirmada quan es confirma es converteix en llei.

*Llei: són enunciats universals expressa el comportament dels fenòmens.

17/10/08

Definició de Filosofia

Des del meu punt de vista la filosofia es un tipus de saber molt subjectiva que estudia el perquè de les coses.

La filosofia no te cap utilitzat, però si que ens pot arribar a fer reflexionar sobre diversos arguments.

Les respostes a les diferents qüestions que es poden fer en l’àmbit de la filosofia no tenen perquè ser les mateixes. Totes serien correctes ,si tinguessin un bon argument les poguessin defensar.

La filosofia també ens pot presentar diverses preguntes sense cap resposta com per exemple com es va crear el món.

Podríem dir que seria un bon intermediari entre els pols oposats de la teologia i la ciència però també la podríem trobar relacionada amb la política en el tema referent a la llibertat entre d’altres.

L’ignorància es planteja quan tenim algun dubte sobre algun argument. En aquest moment es quan apareix la filosofa ,podríem dir que l’ignorància seria un element relacionat amb la filosofia.

17/09/2008