veritat,realitat i concordança

1-Posa un exemple,com a mínim,de confusió freqüent entre aparença i veritat.

Com a exemples tenim els enunciats següents per exemple “Nixon es humà” o “aquesta taula és de fusta”.Les afirmacions fetes en aquests enunciats si són verdaderes llavors són necessariament verdaderes .En tots els casos sembla que ens podem trobar amb situacions possibles on l’enunciat presumptament necessari és fals,per exemple podríem descobrir que Nixon en realitat era un robot o que la taula era d’un material que visiblement sembles fusta però que no ho fos.



2-Quan diem que una cosa es verdadera?posa exemples diferents als que apareixen en el text.

Diem que una cosa es verdadera quan es certa o real.
Exemples:
“Filosofia és un mot amb cinc vocals”,”L’Univers es va crear a partir del Big Bang”


3-Quan diem que una proposició és certa? Posa’n dos exemples i un contrari.

Diem que una proposició es verdadera o certa quan l’enunciat coincideix amb la cosa que anuncia.
Un exemple contrari ,és a dir, que no és verdader “El Sol no existeix”;diem que no es verdader perquè l’enunciat “el sol no existeix” no concorda amb el que anuncia perquè esta comprovat científicament que el sol existeix.
Dos exemples de proposició certa:”la terra gira al voltant del Sol”; “El Sol escalfa la Terra”.


4-Compara el text amb la concepció de la veritat iniciada per Aristòtil.

El model demostrat en el text ,és el model de la fenomenologia;si ho comparem amb el model iniciat per Aristòtil que es el del realisme trobaríem que tenen en comú la prioritat de la consciència per captar les coses i que es contradeien perquè la fenomenologia diu que els objectes no s’adapten al subjecte, en canvi el realisme diu que si.

29/10/08