veritat,realitat i concordança

1-Posa un exemple,com a mínim,de confusió freqüent entre aparença i veritat.

Com a exemples tenim els enunciats següents per exemple “Nixon es humà” o “aquesta taula és de fusta”.Les afirmacions fetes en aquests enunciats si són verdaderes llavors són necessariament verdaderes .En tots els casos sembla que ens podem trobar amb situacions possibles on l’enunciat presumptament necessari és fals,per exemple podríem descobrir que Nixon en realitat era un robot o que la taula era d’un material que visiblement sembles fusta però que no ho fos.



2-Quan diem que una cosa es verdadera?posa exemples diferents als que apareixen en el text.

Diem que una cosa es verdadera quan es certa o real.
Exemples:
“Filosofia és un mot amb cinc vocals”,”L’Univers es va crear a partir del Big Bang”


3-Quan diem que una proposició és certa? Posa’n dos exemples i un contrari.

Diem que una proposició es verdadera o certa quan l’enunciat coincideix amb la cosa que anuncia.
Un exemple contrari ,és a dir, que no és verdader “El Sol no existeix”;diem que no es verdader perquè l’enunciat “el sol no existeix” no concorda amb el que anuncia perquè esta comprovat científicament que el sol existeix.
Dos exemples de proposició certa:”la terra gira al voltant del Sol”; “El Sol escalfa la Terra”.


4-Compara el text amb la concepció de la veritat iniciada per Aristòtil.

El model demostrat en el text ,és el model de la fenomenologia;si ho comparem amb el model iniciat per Aristòtil que es el del realisme trobaríem que tenen en comú la prioritat de la consciència per captar les coses i que es contradeien perquè la fenomenologia diu que els objectes no s’adapten al subjecte, en canvi el realisme diu que si.

29/10/08

Hi ha més d'un punt de vistA?

En aquest text José Ortega i Gasset ens explica amb l’exemple de dos homes que visualitzen el mateix paisatge la diferent perspectiva que tenen del paisatge.Les dues són completament diferents ,però això no vol dir que ninguna de les dues estiguin malament ,al contrari, las dos són correctes. Del text de Ortega i Gasset en comentaria la frase següent:”ara bé,aquest paisatge arquetípic no existeix ni pot existir”amb aquesta frase l’escriptor ens vol fer entendre que no n’hi ha només un model de paisatge sinó,depenen de les perspectives podrem veure’l d’una manera o d’un altre. Crec que una possibilitat de coneixement contraria a la del perspectivisme seria l’escepticisme radical ,que ens diu que no podem arribar a cap coneixement i que ens hem de conformar amb el que tenim. El dogmatisme també crec que seria contrari al perspectivisme perquè el dogmatisme accepta només una veritat, en canvi en el perspectivisme cada veritat depèn del punt de vista que la mirem, i no només hauria una sinó que cadascú trobaria la seva..

28/10/08

Filòsofs

podem arribar a conèixer?

L’ésser humà capta els estímuls mon i busca explicar els esdeveniments que hi succeeixen.

Podríem dir que els animals coneixen ja que són capaços de captar els estímuls del medi on viuen.

Però com afecta el coneixement en l’ésser humà ?

L’ésser humà no pot tenir el coneixement total ,és a dir, no pot arribar a conèixer tots els conceptes de la humanitat, però si que tot ésser humà pot arribar al coneixement comú que es tracta del coneixement de la vida quotidiana que s’aprèn a base de l’experiència.

Perque hi hagi coneixement tenen que haver-hi dos conceptes claus que són l’objecte i el subjecte.

Per poder arribar al coneixement d’un concepte que esta molt lligat es el de la veritat, si aquest terme no esta present el procés arribaríem al coneixement,però seria un coneixement sense veritat.

En definitiva podem arribar al coneixement,però no al coneixement universal.

22/10/08

el problema de la filosofia contemporània

1-Per què l’existència de l’home actual és centrífuga i penúltima?
Perquè no li preocupa les qüestions últimes sinó les quotidianes;i és centrífuga perquè fuig del centre cap a en fora és a dir el preocupa més les coses externs que ell mateix.
2-Per Zubiri quin és el problema de la filosofia contemporània?
El problema es preguntar la qüestió metafísica.

...

Hola, després de fer-me diversos blogs per fi amb la ajuda de alguns amics he pogut crear el meu propi blog xD.
En aquest bloc pujaré tots els meus treballs.
Espero ajudar-vos a entendre una mica més el que es la filosofia.
aniré actualitzant el blog sovint.

Mariiia=)

La filosofia com un aclariment

En aquest text filosòfic Wittgentein ens explica per a ell que és la filosofia, el que ha de trasmetre.La filosofia serviex per ajuradar-nos a entendre millor les coses i no per produir més complicacions.També ens explica que la filosofia no són problemes sinó aclariments d'aquestos.

Wittgenstein afirma "la filosofia no és una teoria sinó una activitat"amb això el filòsof ens vol fer entendre que la filosofia aclareix els enunciats.També podríem argumentar de la frase"la filosofia ha d'aclarir i delimitar amb precisió els pensaments que d'una altra manera serien,per dir-ho així,opacs i confusos"que el filòsof ens vol explicar que les preguntes que ens creïn la filosofia no ens han de crear problemes sinó al contrari , ens ha d'aclarir dubtes.

Jo crec que aquest text seria analiticolingüístic,per com Wittgenstein dona molta importància a la comprensió del llenguatge que s'utilitza a la filosofia.

Un mètode contrari al mètode analiticolingüístic seria el mètode transcendental perquè en aquest mètode fonamenta el coneixement i no vol trobar-hi el sentit, en canvi en el analicolingüístic no vol fonamentar el coneixement sino del llenguatge.Un altre mètode contrari al analiticolingüístic sería el empiricoracional que busca l'orígen del coneixement i l'analiticolingüístic l'orígen del llenguatge.
14/10/08