En el segon paràgraf l’autor ens especifica que l’esser humà no té valor relatiu o preu si no que el valor és més intern,aquest valor es pot demostrar a partir de fets no materials.
I en l’últim paràgraf ens explica que tot esser humà per poder ser fi en si mateix necessita la condició de la moralitat.
Kant defensa la teoria de l’autonomia, això vol dir que l’esser humà es capaç de proporcionar-se les seves lleis morals, aquesta teoria la trobem reflectida en la frase “l’esser humà no té preu si no dignitat”.
Però que l’esser humà es consideri autònom de les seves lleis provoca unes conseqüències,la més clara i a la vegada la que trobo relacionada amb aquest text és que l’esser heterònom és incapaç de donar-se els seus propis fins i considera com a deure allò que l’ajuda a assolir el fi,a diferència del autònom que pot ser fi en si mateix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada