Immanuel Kant
View more presentations from minervagigia.
diumenge, 2 de maig del 2010
dijous, 22 d’abril del 2010
FRASES DE DIVERSOS AUTORS
PLATÓ :"El mundo de las ideas incide el mundo físico; piensa bien y harás lo correcto."
ARISTÒTIL: "Todo hombre tiene derecho a ser feliz."
DESCARTES: "Vivir sin filosofar es, propiamente, tener los ojos cerrados, sin
tratar de abrirlos jamás."
HUME: "La razón es, y sólo debe ser, esclava de las pasiones."
KANT: "No se puede aprender filosofía, tan sólo se puede aprender a filosofar."
MILL: "El genio sólo puede respirar libremente en una atmósfera de libertad."
NIETZSCHE: "Los monos son demasiado buenos para que el hombre pueda descender de ellos."
dijous, 15 d’abril del 2010
dimarts, 13 d’abril del 2010
TEXTOS HUME
En aquests textos,Hume ens parla de la moral,dient que no es pot explicar a través de la raó sinó a partir dels sentiments.Arribarà un moment en el que no es poden donar respostes racionals,sinó respostes relacionades amb l'experiència.El sentiment per a Hume és la guia en l'àmbit moral.
Per tant l'existència dels cossos és problemàtica,ja que puc conèixer les percepcinos,però no tinc certesa de que siguin vàlides,per tant ens trobem davant d'una contrapossició a la tesi cartesiana en la qual les causes de les idees són les coses.
Pel que fa Déu afirma que les teories filosòfiques no condueixen al coneixement de la seva existència,ja que Hume afirma que existeix l'idea de Déu,però que aquesta no pot ser demostrada,ja que no te lligam amb les impresions i perquè sigui vàlida.
Per tant,Hume critica a Sant Anselm,ja que aquest deia que entendre Déu com a existent no afegia res a l'idea.
dilluns, 12 d’abril del 2010
CRÍTICA AL PRINCIPI DE CAUSALITAT
Hume en la seva filosofia afirma que els fets es troben més enllà de l'evidència dels sentits . Qüestiona la teoria de la causa i l'efecte mencionant diversos exemples: "que avui surti el sol no és consequent de que demà sàpiga amb certesa que el sol hagi de sortir." Un altre exemple seria el de la bola de billar,en el que el fet de que jo golpegi la bola no li segueix l'efecte del seu moviment. Per tant,tot coneixement que es trobi més enllà del testimoni inmediat dels sentits,no és cert sinó probable. Llavors,a diferència de Descartes,segueix un mètode escèptic,negant així poder arribar a la certesa absoluta i també negant la relació de causa i efecte.
diumenge, 4 d’abril del 2010
PROJECTE 4
La fenomenologia és un mètode per conèixer la realitat de manera objectiva,descobrint així l’essència de les coses. Hem d’anar a les coses mateixes però a questes són una aparença,una manifestació en la qual s’apareix tot allò al qual atribuïm que és.Els fenòmens no es refereixen a alguna cosa exterior extramental,per tant no hi ha cap cosa en sí darrera del fenomen. Ara bé l’aparença té lloc en la consciencia,i aquesta no pot ser concebuda com a substància determinada. Per tant la consciencia es intencional perquè sempre tendeix cap a alguna cosa, constituint així l’objecte como a objecte i descartant la seva existència "extra mental".L’objecte no es "real", sinó "ideal", però això no significa que sigui subjectiu. Husserl distingeix entre els actes mitjançant els quals la consciència tendeix cap al seu objecte i que té diferents maneres de ser representats i al contingut d'aquests actes o terme de la referència. El primer és la noesis, que és un acte subjectiu de la consciència. El segon és denominat noema, i és un aspecte objectiu de la consciència. *Exemple:
La certesa de la multiplicació 3x8 depèn de la veritat de l'enunciat, no de l'acte psíquic de pensar-lo. En definitiva, és el noema el qual valida i explica la noesis.
Per més informació:
- Introducció a la fenomenologia.
-Fenomenologia del coneixement.
-Fenomenologia.
dimecres, 10 de març del 2010
TEXTOS HUME / ADAM
Hume en la seva filosofia es qüestiona si els fets van més enllà de l'evidència dels sentits.Per tant fa una forta crítica al principi de causalitat,negant que afecti a la nostra concepció de les lleis de la natura.En aquest cas cita l'exemple d'Adam,dient així que hagués estas necessari que Adam previament tingués experiència del moviment per arribar a realitzar-lo.
D'aquest autor,extreiem que tots els raonaments són extrets de manera a posteriori,és a dir, a partir de l'experiència.
A continuació Hume reflexiona i extreu les conclusions que l'únic que hi ha a la ment són les percepcions que anteriorment hem experimentat.Per tant,només estem determinats pel costum,ja que actuem suposant que quelcom és cert,tot i que en un futur pot no ser-ho.
El costum no és un element que formi part de la raó i és la guia de la nostra vida.
Per tant com a conclusió de que no hi ha res a priori des del punt de vista de la raó,i que a partir del mètode racionalista no podem extreure cap conclusió.
D'aquest autor,extreiem que tots els raonaments són extrets de manera a posteriori,és a dir, a partir de l'experiència.
A continuació Hume reflexiona i extreu les conclusions que l'únic que hi ha a la ment són les percepcions que anteriorment hem experimentat.Per tant,només estem determinats pel costum,ja que actuem suposant que quelcom és cert,tot i que en un futur pot no ser-ho.
El costum no és un element que formi part de la raó i és la guia de la nostra vida.
Per tant com a conclusió de que no hi ha res a priori des del punt de vista de la raó,i que a partir del mètode racionalista no podem extreure cap conclusió.
dilluns, 8 de març del 2010
diumenge, 7 de març del 2010
dimarts, 2 de març del 2010
diumenge, 28 de febrer del 2010
POSA'T A PROVA : DESCARTES
1.En aquest text,Descartes afirma que ni la imaginació ni els sentits ens poden ajudar a arribar a la veritat,sinó que ho hem de fer per mitjà de l’enteniment.
Alhora critica a tots els que neguen que es pugui conèixer a Déu i l’ànima,ja que aquests no miraran per sobre de les coses sensibles per tant utilitzaran la imaginació i els sentits.
2. a) inintel·ligible: cosa que no es pot compendre.
b) imaginació: terme que s'encarrega d'unir o separar les impresions per donar lloc a les idees.
3. Primer de tot cal mencionar que Descartes és un filòsof racionalista,per tant l’origen de tot el coneixement es troba en la raó.
Segons la teoria cartesiana per arribar a la veritat absoluta hem de portar al dubte la resta de veritats, ja que si els sentits ens han enganyat una vegada ho poden fer més. Per tant hem de dubtar de tot,així podrem arribar a assolir la veritat .Per assolir aquesta veritat Descartes planteja un camí dubte per poder arribar ha assolir la veritat .En primer lloc no hem d’acceptar com a vertader res que no es conegui amb certesa que ho és per tant utilitzarem el mètode inductiu per assolir les idees clares i distintes,seguidament la ment s’encarrega de dividir-les de complexes a simples,a continuació a través de la síntesi les passa de simples a complexes,i per últim, es fa una comprovació i enumeració.
4. La concepció del “jo” de Descartes es podria comparar amb Sant Agustí,ja que diu que si t’equivoques és perquè ets,per tant defensa la tesi cartesiana del cogito ergo sum “penso per tant jo existeixo”.
Pel que fa la concepció de l’ànima ho podríem relacionar amb la teoria platònica,ja que Plató defensava l’existència de dos mons (l’intel·ligible i el sensible),en el qual el sensible era on es trobaven els cossos que nosaltres captàvem través dels sentits,però aquests ens podien enganyar.
Alhora critica a tots els que neguen que es pugui conèixer a Déu i l’ànima,ja que aquests no miraran per sobre de les coses sensibles per tant utilitzaran la imaginació i els sentits.
2. a) inintel·ligible: cosa que no es pot compendre.
b) imaginació: terme que s'encarrega d'unir o separar les impresions per donar lloc a les idees.
3. Primer de tot cal mencionar que Descartes és un filòsof racionalista,per tant l’origen de tot el coneixement es troba en la raó.
Segons la teoria cartesiana per arribar a la veritat absoluta hem de portar al dubte la resta de veritats, ja que si els sentits ens han enganyat una vegada ho poden fer més. Per tant hem de dubtar de tot,així podrem arribar a assolir la veritat .Per assolir aquesta veritat Descartes planteja un camí dubte per poder arribar ha assolir la veritat .En primer lloc no hem d’acceptar com a vertader res que no es conegui amb certesa que ho és per tant utilitzarem el mètode inductiu per assolir les idees clares i distintes,seguidament la ment s’encarrega de dividir-les de complexes a simples,a continuació a través de la síntesi les passa de simples a complexes,i per últim, es fa una comprovació i enumeració.
4. La concepció del “jo” de Descartes es podria comparar amb Sant Agustí,ja que diu que si t’equivoques és perquè ets,per tant defensa la tesi cartesiana del cogito ergo sum “penso per tant jo existeixo”.
Pel que fa la concepció de l’ànima ho podríem relacionar amb la teoria platònica,ja que Plató defensava l’existència de dos mons (l’intel·ligible i el sensible),en el qual el sensible era on es trobaven els cossos que nosaltres captàvem través dels sentits,però aquests ens podien enganyar.
dimecres, 24 de febrer del 2010
dimarts, 23 de febrer del 2010
diumenge, 21 de febrer del 2010
dimarts, 16 de febrer del 2010
EXISTEIX LA REALITAT FORA DE LA MENT ,INDEPENDENMENT QUE JO LA PENSI?
Primer de tot hem de verificar la nostra existència,ja que no podem dubtar de l'existència del "jo",perquè si ho fes estaria fent-ho de manera contradictòria:"jo no puc dubtar del jo". Per un altre banda durant la nostra vida sens mostren objectes,però mai els podrem arribar a conèixer amb plenitud,ja que els hem de posar en dubte per poder arribar a la veritat. Per tant,hem de refutar la validesa de quelcom no coneixem prèviament no havent-lo exposat al dubte? Llavors la veritable realitat extra mental si que existeix,però en realitat mai la podrem arribar a conèixer.
dijous, 11 de febrer del 2010
TEXT 5 DESCARTES
En aquest text Descartes planteja el dubte metòdic cartesià,que no és un dubte escèptic,sino que és un mètode que ens ajudarà a la recerca de la veritat. A vegades les qüestions que ens plantegem les hem de qüestionar amb el dubte.Els snetits ens enganyen de vegades,per tant si ens han enganyat una vegada em de supossar que no seran fiables ja que ho poden tornar a fer. També ens parla de la raó dels paradogismes.Nosaltres també estem exposats a l'equivocació,per això "jo em puc equivocar",però el "jo" és manté durant els canvis. Apareix el dubte sobre l'essència de la realitat,ja que es qüestiona que els somnis puguin ser realitats.Encara que aquesta hipòtesi es verifiques el "jo"quedaria persistent. Però mentres Descartes es qüestiona que tot és fals,es dóna compte que el "jo" i predomina;per tant no puc dubtar dle "jo" ja que ens trobariem davant d'una contradicció. A partir d'aquesta afirmació apareix la teoria del subjecte en la qual hi predomina el "jo".
dimarts, 9 de febrer del 2010
DESCARTES TEXT 1
En aquest text de Descartes,ens explica les regles del mètode cartesià. Primer de tot ens diu que hem de portar totes les veritats al dubte,ja que així mitjançant el dubte podrem arribar a la certesa,és a dir,la veritat absoluta. Aquest mètode té una certes regles ,fàcils d'aplicar amb les quals podrem augementar el nostre coneixement. El mètode cartesià es basa primer de tot en l'evidència,ja que no podem acceptar com ha verdader res que no coneguem amb evidència que ho és. A continuació,es realitza l'anàlisi;que tracta d'un procés de la ment que consisteix en dividir les dificultats en parts simples. Deprés farem una síntesi,conduint així els pensaments sencills anteriors en complexos a partir de la deducció. Per últim farem la revisió i enumeració,que tracta de la comprovació de l'anàlisi i síntesi.
dilluns, 8 de febrer del 2010
diumenge, 7 de febrer del 2010
LES RELACIONS ENTRE HUSSERL I HEIDEGGER
El que sabem es deu a cartes de Husserl a les seves amistats i a les anotacions en els marges dels llibres de Heidegger. Sabem que Husserl veia en Heidegger al seu successor. Però Heidegger va veure com una introducció al neo-kantisme el gir "transcendental" de Husserl en "Idees ". De manera inversa, Husserl veurà una recaiguda en el antropologisme el camí pres en "Ésser i temps". Segurament ambdós es van malentendre mútuament. Així, les coses, amb un Heidegger distant i un Husserl "decebut" intel·lectualment va arribar el nazisme. El 14 d'abril de 1933 van destituir a Husserl com a conseqüència de les lleis antisemitas. Heidegger no es va pronunciar refer
ent a això,però a la fi d'abril, amb Heidegger ja com rector, canvia la llei i s'invalidà la destitució de Husserl. Això ha de signar-lo el rector, Heidegger, el qual mana un ram de flors a Husserl a través de la seva dona. Però ell no fa acte de presència, segurament per "inconveniencia política". Això ho considerarà Husserl com una mena de "traïció". Husserl escriurà poc després a un amic que l'entrada de Heidegger en el Partit Nazi és "el final d'aquesta suposada amistat filosòfica entre ànimes". Encara així, a través de Max Müller, Heidegger manava freqüentment salutacions a Husserl qui, al passar dels anys, va anar suavitzant el seu judici sobre Heidegger.
ent a això,però a la fi d'abril, amb Heidegger ja com rector, canvia la llei i s'invalidà la destitució de Husserl. Això ha de signar-lo el rector, Heidegger, el qual mana un ram de flors a Husserl a través de la seva dona. Però ell no fa acte de presència, segurament per "inconveniencia política". Això ho considerarà Husserl com una mena de "traïció". Husserl escriurà poc després a un amic que l'entrada de Heidegger en el Partit Nazi és "el final d'aquesta suposada amistat filosòfica entre ànimes". Encara així, a través de Max Müller, Heidegger manava freqüentment salutacions a Husserl qui, al passar dels anys, va anar suavitzant el seu judici sobre Heidegger.dissabte, 6 de febrer del 2010
PROJECTE 3
A continuació he preparat un quadre d'Edmun Husserl indicant quines influències rep per a la seva obra i quines posteriorment donarà:
dijous, 21 de gener del 2010
CARTA D'EPICUR A MENECEU
La carta és d'Epicur i va dirigida a Meneceu.Es tracta el tema de la filosofia i ens incita a la seva pràctica per poder arribar a la felicitat.
Ens explica que l'ésser gràcies als actes pot arribar al bé suprem,que en aquest cas és la felicitat.
La persona vella arriba a la felicitat per mitjà del record o reminisciència,ja que el record segons Plató és conèixer.
Epicur a diferència de Plató li dóna més importància al cos que a l'ànima.Epicur creu que els dos principis fonamentals del fet de viure són el plaer i el dolor,i que els desitjos s'han de classificar segons les seves necessitats.Pel contrari Plató no defensa els palers,ja que per a ell la vida només és una preparació per a la mort.
Pel que fa a la política,Plató defensava una mena de comunisme on els governants s'havien de deslliurar de tots els seus béns materials i no podien tenir família.Pel contrari Epicur defensava una autarquia i una autosuficiència en la que cadascú té el poder en is mateix i no es preocupa del bé comú.
*El text íntegre el trobareu en aquest enllaç:Carta a Meneceu.
Ens explica que l'ésser gràcies als actes pot arribar al bé suprem,que en aquest cas és la felicitat.
La persona vella arriba a la felicitat per mitjà del record o reminisciència,ja que el record segons Plató és conèixer.
Epicur a diferència de Plató li dóna més importància al cos que a l'ànima.Epicur creu que els dos principis fonamentals del fet de viure són el plaer i el dolor,i que els desitjos s'han de classificar segons les seves necessitats.Pel contrari Plató no defensa els palers,ja que per a ell la vida només és una preparació per a la mort.
Pel que fa a la política,Plató defensava una mena de comunisme on els governants s'havien de deslliurar de tots els seus béns materials i no podien tenir família.Pel contrari Epicur defensava una autarquia i una autosuficiència en la que cadascú té el poder en is mateix i no es preocupa del bé comú.
*El text íntegre el trobareu en aquest enllaç:Carta a Meneceu.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)
