1.En aquest text,Descartes afirma que ni la imaginació ni els sentits ens poden ajudar a arribar a la veritat,sinó que ho hem de fer per mitjà de l’enteniment.
Alhora critica a tots els que neguen que es pugui conèixer a Déu i l’ànima,ja que aquests no miraran per sobre de les coses sensibles per tant utilitzaran la imaginació i els sentits.
2. a) inintel·ligible: cosa que no es pot compendre.
b) imaginació: terme que s'encarrega d'unir o separar les impresions per donar lloc a les idees.
3. Primer de tot cal mencionar que Descartes és un filòsof racionalista,per tant l’origen de tot el coneixement es troba en la raó.
Segons la teoria cartesiana per arribar a la veritat absoluta hem de portar al dubte la resta de veritats, ja que si els sentits ens han enganyat una vegada ho poden fer més. Per tant hem de dubtar de tot,així podrem arribar a assolir la veritat .Per assolir aquesta veritat Descartes planteja un camí dubte per poder arribar ha assolir la veritat .En primer lloc no hem d’acceptar com a vertader res que no es conegui amb certesa que ho és per tant utilitzarem el mètode inductiu per assolir les idees clares i distintes,seguidament la ment s’encarrega de dividir-les de complexes a simples,a continuació a través de la síntesi les passa de simples a complexes,i per últim, es fa una comprovació i enumeració.
4. La concepció del “jo” de Descartes es podria comparar amb Sant Agustí,ja que diu que si t’equivoques és perquè ets,per tant defensa la tesi cartesiana del cogito ergo sum “penso per tant jo existeixo”.
Pel que fa la concepció de l’ànima ho podríem relacionar amb la teoria platònica,ja que Plató defensava l’existència de dos mons (l’intel·ligible i el sensible),en el qual el sensible era on es trobaven els cossos que nosaltres captàvem través dels sentits,però aquests ens podien enganyar.
Alhora critica a tots els que neguen que es pugui conèixer a Déu i l’ànima,ja que aquests no miraran per sobre de les coses sensibles per tant utilitzaran la imaginació i els sentits.
2. a) inintel·ligible: cosa que no es pot compendre.
b) imaginació: terme que s'encarrega d'unir o separar les impresions per donar lloc a les idees.
3. Primer de tot cal mencionar que Descartes és un filòsof racionalista,per tant l’origen de tot el coneixement es troba en la raó.
Segons la teoria cartesiana per arribar a la veritat absoluta hem de portar al dubte la resta de veritats, ja que si els sentits ens han enganyat una vegada ho poden fer més. Per tant hem de dubtar de tot,així podrem arribar a assolir la veritat .Per assolir aquesta veritat Descartes planteja un camí dubte per poder arribar ha assolir la veritat .En primer lloc no hem d’acceptar com a vertader res que no es conegui amb certesa que ho és per tant utilitzarem el mètode inductiu per assolir les idees clares i distintes,seguidament la ment s’encarrega de dividir-les de complexes a simples,a continuació a través de la síntesi les passa de simples a complexes,i per últim, es fa una comprovació i enumeració.
4. La concepció del “jo” de Descartes es podria comparar amb Sant Agustí,ja que diu que si t’equivoques és perquè ets,per tant defensa la tesi cartesiana del cogito ergo sum “penso per tant jo existeixo”.
Pel que fa la concepció de l’ànima ho podríem relacionar amb la teoria platònica,ja que Plató defensava l’existència de dos mons (l’intel·ligible i el sensible),en el qual el sensible era on es trobaven els cossos que nosaltres captàvem través dels sentits,però aquests ens podien enganyar.
