Aquest text del Fedó tracta sobre la dualitat entre el cos i l'ànima ,és a dir,un dualisme antropològic. En primer lloc ens parla de l'impuresa de l'ànima a causa de la seva unió al cos.El cos ens impedeix pensar,ja que el manteniment del nostre cos implica una renuncia al pensament i una sèrie de preocupacions. Per tant,sóm esclaus del nostre cos ja que necessitem diners per poder-lo cuidar,això implica l'aparició de l'abarícia per culpa del cos.No tenim lleure,ja que hem de treballar per poder mantenir i cultivar el nostre cos. Quan intentem desllirar-nos de les passions el cos ens ho impedeix. Per tant com a conclució extreiem que filosofar és preparar-se per morir,ja que quan morim serà el moment en que l'ànima s'alliberarà del nostre cos i serem lliures.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada