QUÈ VA PRIMER,L'OU O LA GALLINA?

Aquesta és una de les qüestions sense solució dels paradigmes dels essers viu.
Podriem afirmar que és una qüestió cinetífica,però cercarem la resposta per mitjà de la filosofia.
Segons Aristòtil,aquesta qüestió seguiría la lluita de contraris,ja que la gallina no podria existir sense l'ou .
Aristòtil afirma que la gallina és pirmer que l'ou,ja que és mñes perfecte perquè ha assolit el seu fi.
Per tant com l'acte (que en aquest cas representa a l'ou) és anterior a la potència (representat per la gallina);la gallina és anterior a l'ou.

ARISTÒTIL

PROJECTE 2

Edmund Husserl (Moràvia 1859-1938).Durant auqest anys Moràvia pertany a l'imperi austrohongarès;a continuació citaré els trest més característics d'aquest imperi:

-TERRITORIS DE L'IMEPRI:
* Àustria tenia gran complexitat territorial:

• A l'Oest, Tirol i Àustria.

• AL Sud-est, Istria i Dalmacia.

• AL Nord, Bohèmia, Moràvia , Galitzia i Bucovina. Els habitants de Bohèmia, els txecs, representaven el 23% de la composició nacional, eren nacionalistes i tenien importants enfrontaments amb la minoria alemanya del seu territori. Els polonesos (17%) i rutenos (12%) estaven assentats en la Galitzia.
  
• AL Sud, Dalmacia i Bòsnia- Hercegovina.
  

*Hongria estava dividida de la següent forma:

• Eslovènia, Croàcia i Transilvània, les quals havien perdut els seus drets polítics en favor d'Hongria des de 1867. La població dominant era la magiar (54%), seguida de la romanesa (16%), eslovaca (10,7%), alemanya (10,4%), i grups minoritaris de nòmades, serbis i croates.

-POLÍTICA I GOVERN:
El sistema imperial austro-hongarès negava tot tipus de nacionalisme, fos alemany ,txec o magiar, però la burocràcia i el cos d'oficials estaven integrats per alemanys d'origen o d'adopció. En Viena va tenir lloc un vigorós moviment de reforma de signe liberal, però tenia una debilitat, la impossibilitat de reconciliar les aspiracions del liberalisme i del nacionalisme.El príncep Schwarzenberg, successor de Metternich, cap de govern, va clausurar la Dieta constituent i va forçar a Fernando I perquè abdiqués en el seu nebot Francisco José I. Francisco José va ser nomenat Emperador el 2 de desembre de 1848 regint l'Imperi durant més de seixanta anys. Al març de 1849 va revocar la Constitució hongaresa signada pel seu antecessor, reafirmant les seves sobirania per dret diví: es tornava d'aquesta manera a l'absolutisme monàrquic. Quan en 1852 mor Schwarzenberg, Francisco José I no tornarà a nomenar primer ministre. L'absolutisme no podria anar més lluny. En la dècada de 1850, el sistema de Bach seria el model autoritari que perviuria fins a 1859; aquest sistema es va caracteritzar per:

1) El increment de les despeses de la burocràcia i de la policia (per a impedir moviments nacionals i liberals)

2) El impuls del comerç i la indústria que milloren els transports (ferrocarril, acondicionament del Danubi), , es va crear una indústria moderna en Bohèmia i Moràvia.

3)La consolidació de l'Església catòlica. Pel Concordat de 1855 es va cedir a l'Església el control de l'ensenyament i els privilegis dels bisbes.

-DEMOGRAFÍA:

La població de l'imperi era de 48.592.000 habitants en el cens de 1907.
Àustria tenia 28.571.446, Hongria 20.935.800 i la província de Bòsnia i Hercegovina 1.931.802. La població estava desigualment repartida en el territori, que presentava una densitat de població de 78 hab/km².
En 1914, Àustria tenia 97 hab/km², i Hongria 66 hab/km². El contrast era superior entre les regions industrialitzades (Baixa Àustria, Bohèmia, Moràvia i Silesia), que superaven els 120 hab/km², i les zones muntanyenques dels Alps (Salzburg, Tirol i Vorarlberg) i els Balcans (Bòsnia i Hercegovina i Dalmacia), que no arribaven als 60 hab/km². tenien densitats entre els 50 hab/km² i els 70 hab/km².

-CRONOLOGIA DE L'IMPERI:
*1867: Compromís Austrohongarès. Autonomia para Galitzia i Croàcia.

*1878: Àustria-Hongria obté els territoris turcs de Bòsnia i Hercegovina i Novipazar.

*1879: Aliança d'Àustria-Hongria i l'Imperi Alemany. *1892: Entra en circulació la corona d'or.

*1907: Entra en vigor el sufragi masculí directe per a tot home major de 24 anys a Àustria.

*1907: Primeres eleccions a Àustria amb sufragi universal directe.

*1908: Annexió de Bòsnia i Hercegovina.

*1912: Sèrbia i Bulgària formen una aliança contra l'Imperi Austrohúngaro.

*1914: El archiduc Francesc Ferrana i la seva esposa Sofia Chotek són assassinats a Sarajevo per un atac terrorista. La declaració de guerra de l’imperi a Sèrbia provoca declaracions de guerra en cadena donant inici a la Primera Guerra Mundial.

*1919: L'Imperi Austrohongarès queda totalment dissolt

.

ES POT EXPLICAR L'EXISTÈNCIA DE DÉU?

Ha sigut un tema molt complex d'explicar al llarg de la historia. Segons el meu punt de vista Déu en forma d'ésser és un fet inexplicable,encara que tothom es fa una idea universal del que és el concepte de Déu. Per tant no es pot demostrar l'existència de Déu,ja que és un concepte universal.,com per exeple el concepte de justícia o bellesa,que només es poden explicar per mitjà d'exemples i no per si mateixos.

COMENTARI DEL FEDÓ 2

En aquest fragment del Fedó,s'ens mostra un diàleg entre Sòcrates i Cebes.
Sòcrates a través del diàleg aplica el mètode socràtic,ja que per mitjà d'exemples intenta que Cebes descobreixi per si mateix la veritat i que raoni sobre l'immortalitat de l'ànima.
Un dels arguments que utilitza per defensar aquesta teoria és l'argument dels contraris,en el que afirma que aquelles coses que tenen un contrari neixen i provenen d'aquest.
Utilitza una sèrie d'exemples per arribar a la conclusió de que l'ànima segueix un procés cíclic en el qual cada cosa li succeix el seu contrari.
Per tant,gràcies a aquestes conclucions,extreiem que el que és viu procedeix del que és mort;i el que és mort haurà d'originar-se a partir del que és viu.

COMENTARI DEL FEDÓ 1

Aquest text del Fedó tracta sobre la dualitat entre el cos i l'ànima ,és a dir,un dualisme antropològic. En primer lloc ens parla de l'impuresa de l'ànima a causa de la seva unió al cos.El cos ens impedeix pensar,ja que el manteniment del nostre cos implica una renuncia al pensament i una sèrie de preocupacions. Per tant,sóm esclaus del nostre cos ja que necessitem diners per poder-lo cuidar,això implica l'aparició de l'abarícia per culpa del cos.No tenim lleure,ja que hem de treballar per poder mantenir i cultivar el nostre cos. Quan intentem desllirar-nos de les passions el cos ens ho impedeix. Per tant com a conclució extreiem que filosofar és preparar-se per morir,ja que quan morim serà el moment en que l'ànima s'alliberarà del nostre cos i serem lliures.

ESQUEMA DEL FEDÓ

QUINA ÉS LA TEVA CRÍTICA¿

Aquest mes s'estrena la pel·lícula Agora.A continuació un petit resum extret d'internet:

"Un drama histórico en el Egipto romano, relativo a un esclavo que se convierte a la marea creciente del Cristianismo con la esperanza de lograr libertad, al mismo tiempo que se enamora de su mentora, la famosa filósofa atea Hypatia de Alejandría"


CRÍTIQUES:

*"La idea de dualidad entre la racionalidad de Hiphatia obsesionada por descubrir el movimiento de la tierra en su sistema heilocéntrico en contraposición con la irracionalidad dogmática de las religiones me parecio interesante, sin embargo, yo creo que no fue llevada con acierto en la película, puesto que carece completamente de ritmo".

*"Es una película increíble, una obra maestra en todos los sentidos, tanto en la banda sonora como en la acertadísima fotografía, en la puesta en escena y en los personajes."


Com podeu veure hi ha crítiques positives com negatives.Quina és la teva?

RELACIÓ DE LA CAVERNA AMB LA SOCIETAT

Naixem en una societat no triada, amb una estructura social complicada, amb unes ideologies, un llenguatge i unes costums.

Llavors nosaltres som presoners de la nostra societat,ja que som superficials i ens creiem tot el que la televisió ens mostra.

Pel que fa a les ombres podríem relacionar-les amb la televisió,ja que son una agrupació d’imatges i de no realitats,que sedueixen als presoners(en aquest cas l’home actual) i que ells creuen que són la realitat per tant són molt feliços amb el seu engany.

El foc és el que possibilita aquest enorme muntatge pel fet de que és on es reflecteixen les imatges de la televisió,és a dir ,les ombres. Amb el descobriment del foc l’Home comença el seu camí de superació.

Quan l'home aconsegueix alliberar-se de les cadenes comença aquest llarg i laboriós camí cap a l’alliberació.

Quan un home descobreix el gran muntatge i surt de l’engany cap al món intel·ligible,si torna per informar de la veritat i alliberar als seus companys,aquests no li creuen ja que estem determinats i predisposats per uns costums.

EL MITE DE LA CAVERNA

El mite de la caverna:
Plató ens fa una explicació al·legòrica a través del mite. Es tracta d'un diàleg amb Glaucón per fer-li entendre la concepció de l'ésser humà i el coneixement. L’ interlocutor de Sòcrates, afirma que està absolutament convençut que els presoners que es troben a l'interior de la caverna lligats de cames i coll on només veuen les ombres reflectides per una foguera. Els presoners creuen que aquestes ombres,és a dir les aparences, són reals. Un nivell més elevat trobem homes que s'encarreguen de transportar objectes amb diferents siluetes a prop del foc provocant així el reflexa de les seves ombres. Un dia un presoner es alliberat de les cadenes i surt al món exterior,en la recerca de les idees .Primer no pot veure a causa del fort reflex del sol,i per tant es fixa en els reflexes de les coses,fins arribar a un punt al qual s'acostuma a la llum i es fixa en la realitat i en la llum del sol.



Simbologia:
En el mite de la caverna trobem una sèrie de símbols relacionats amb la teoria del coneixement de Plató: El primer és l'interior de la caverna que es relaciona amb el món sensible,on les ombres serien les aparences i el objectes transportats els objectes del món. Un cop el presoner surt a l'exterior,és a dir el món intel·ligible es fixa amb els objectes reflectits,que serien els objectes matemàtics. Per últim el símbol del sol que representa el Bé.

VIDEO EXPLICATIU MITE DE LA CAVERNA

EL MITE DE LA CAVERNA -LLIBRE VIII DE LA REPÚBLICA

I - Y a continuación -seguí-, compara con la siguiente escena el estado en que, con respecto a la educación o a la falta de ella, se halla nuestra naturaleza.Imagina una especie de cavernosa vivienda subterránea provista de una larga entrada, abierta a la luz, que se extiende a lo ancho de toda la caverna, y unos hombres que están en ella desde niños, atados por las piernas y el cuello, de modo que tengan que estarse quietos y mirar únicamente hacia adelante, pues las ligaduras les impiden volver la cabeza; detrás de ellos, la luz de un fuego que arde algo lejos y en plano superior, y entre el fuego y los encadenados, un camino situado en alto, a lo largo del cual suponte que ha sido construido un tabiquillo parecido a las mamparas que se alzan entre los titiriteros y el público, por encima de las cuales exhiben aquellos sus maravillas.
- Ya lo veo-dijo.
- Pues bien, ve ahora, a lo largo de esa paredilla, unos hombres que transportan toda clase de objetos, cuya altura sobrepasa la de la pared, y estatuas de hombres o animales hechas de piedra y de madera y de toda clase de materias; entre estos portadores habrá, como es natural, unos que vayan hablando y otros que estén callados.
- ¡Qué extraña escena describes -dijo- y qué extraños prisioneros!
- Iguales que nosotros-dije-, porque en primer lugar, ¿crees que los que están así han visto otra cosa de sí mismos o de sus compañeros sino las sombras proyectadas por el fuego sobre la parte de la caverna que está frente a ellos?
- ¿Cómo--dijo-, si durante toda su vida han sido obligados a mantener inmóviles las cabezas?
- ¿Y de los objetos transportados? ¿No habrán visto lo mismo?
- ¿Qué otra cosa van a ver?
- Y si pudieran hablar los unos con los otros, ¿no piensas que creerían estar refiriéndose a aquellas sombras que veían pasar ante ellos?
- Forzosamente.
- ¿Y si la prisión tuviese un eco que viniera de la parte de enfrente? ¿Piensas que, cada vez que hablara alguno de los que pasaban, creerían ellos que lo que hablaba era otra cosa sino la sombra que veían pasar?
- No, ¡por Zeus!- dijo.
- Entonces no hay duda-dije yo-de que los tales no tendrán por real ninguna otra cosa más que las sombras de los objetos fabricados.
- Es enteramente forzoso-dijo.
- Examina, pues -dije-, qué pasaría si fueran liberados de sus cadenas y curados de su ignorancia, y si, conforme a naturaleza, les ocurriera lo siguiente. Cuando uno de ellos fuera desatado y obligado a levantarse súbitamente y a volver el cuello y a andar y a mirar a la luz, y cuando, al hacer todo esto, sintiera dolor y, por causa de las chiribitas, no fuera capaz de ver aquellos objetos cuyas sombras veía antes, ¿qué crees que contestaría si le dijera d alguien que antes no veía más que sombras inanes y que es ahora cuando, hallándose más cerca de la realidad y vuelto de cara a objetos más reales, goza de una visión más verdadera, y si fuera mostrándole los objetos que pasan y obligándole a contestar a sus preguntas acerca de qué es cada uno de ellos? ¿No crees que estaría perplejo y que lo que antes había contemplado le parecería más verdadero que lo que entonces se le mostraba?
- Mucho más-dijo.
II. -Y si se le obligara a fijar su vista en la luz misma, ¿no crees que le dolerían los ojos y que se escaparía, volviéndose hacia aquellos objetos que puede contemplar, y que consideraría qué éstos, son realmente más claros que los que le muestra .?
- Así es -dijo.
- Y si se lo llevaran de allí a la fuerza--dije-, obligándole a recorrer la áspera y escarpada subida, y no le dejaran antes de haberle arrastrado hasta la luz del sol, ¿no crees que sufriría y llevaría a mal el ser arrastrado, y que, una vez llegado a la luz, tendría los ojos tan llenos de ella que no sería capaz de ver ni una sola de las cosas a las que ahora llamamos verdaderas?
- No, no sería capaz -dijo-, al menos por el momento.
- Necesitaría acostumbrarse, creo yo, para poder llegar a ver las cosas de arriba. Lo que vería más fácilmente serían, ante todo, las sombras; luego, las imágenes de hombres y de otros objetos reflejados en las aguas, y más tarde, los objetos mismos. Y después de esto le sería más fácil el contemplar de noche las cosas del cielo y el cielo mismo, fijando su vista en la luz de las estrellas y la luna, que el ver de día el sol y lo que le es propio.
- ¿Cómo no?
- Y por último, creo yo, sería el sol, pero no sus imágenes reflejadas en las aguas ni en otro lugar ajeno a él, sino el propio sol en su propio dominio y tal cual es en sí mismo, lo que. él estaría en condiciones de mirar y contemplar.
- Necesariamente -dijo.
- Y después de esto, colegiría ya con respecto al sol que es él quien produce las estaciones y los años y gobierna todo lo de la región visible, y que es, en cierto modo, el autor de todas aquellas cosas que ellos veían.
- Es evidente -dijo- que después de aquello vendría a pensar en eso otro.
- ¿Y qué? Cuando se acordara de su anterior habitación y de la ciencia de allí y de sus antiguos compañeros de cárcel, ¿no crees que se consideraría feliz por haber cambiado y que les compadecería a ellos?
- Efectivamente.
- Y si hubiese habido entre ellos algunos honores o alabanzas o recompensas que concedieran los unos a aquellos otros que, por discernir con mayor penetración las sombras que pasaban y acordarse mejor de cuáles de entre ellas eran las que solían pasar delante o detrás o junto con otras, fuesen más capaces que nadie de profetizar, basados en ello, lo que iba a suceder, ¿crees que sentiría aquél nostalgia de estas cosas o que envidiaría a quienes gozaran de honores y poderes entre aquellos, o bien que le ocurriría lo de Homero, es decir, que preferiría decididamente "trabajar la tierra al servicio de otro hombre sin patrimonio" o sufrir cualquier otro destino antes que vivir en aquel mundo de lo opinable?
- Eso es lo que creo yo -dijo -: que preferiría cualquier otro destino antes que aquella vida.
- Ahora fíjate en esto -dije-: si, vuelto el tal allá abajo, ocupase de nuevo el mismo asiento, ¿no crees que se le llenarían los ojos de tinieblas, como a quien deja súbitamente la luz del sol?
- Ciertamente -dijo.
- Y si tuviese que competir de nuevo con los que habían permanecido constantemente encadenados, opinando acerca de las sombras aquellas que, por no habérsele asentado todavía los ojos, ve con dificultad -y no sería muy corto el tiempo que necesitara para acostumbrarse-, ¿no daría que reír y no se diría de él que, por haber subido arriba, ha vuelto con los ojos estropeados, y que no vale la pena ni aun de intentar una semejante ascensión? ¿Y no matarían; si encontraban manera de echarle mano y matarle, a quien intentara desatarles y hacerles subir?.
- Claro que sí -dijo.
III. -Pues bien -dije-, esta imagen hay que aplicarla toda ella, ¡oh amigo Glaucón!, a lo que se ha dicho antes; hay que comparar la región revelada por medio de la vista con la vivienda-prisión, y la luz del fuego que hay en ella, con el poder del. sol. En cuanto a la subida al mundo de arriba y a la contemplación de las cosas de éste, si las comparas con la ascensión del alma hasta la. región inteligible no errarás con respecto a mi vislumbre, que es lo que tú deseas conocer, y que sólo la divinidad sabe si por acaso está en lo cierto. En fin, he aquí lo que a mí me parece: en el mundo inteligible lo último que se percibe, y con trabajo, es la idea del bien, pero, una vez percibida, hay que colegir que ella es la causa de todo lo recto y lo bello que hay en todas las cosas; que, mientras en el mundo visible ha engendrado la luz y al soberano de ésta, en el inteligible es ella la soberana y productora de verdad y conocimiento, y que tiene por fuerza que verla quien quiera proceder sabiamente en su vida privada o pública.
- También yo estoy de acuerdo -dijo-, en el grado en que puedo estarlo.

L'INTEL·LECTUALISME MORAL

En aquest text de Plató que pertany al Protàgores què és un diàleg de transcissió en el qual Sòcrates,parla del que pensa al gent del poble sobre la ciència,no creuen que la ciència tingui cap relació amb el coneixement dels conceptes universals,sino que es fixa en altres conceptes com l'opinió ,l'amor ,el plaer...

En conclusió segons el text Sòcrates creu en un coneixement universal,immutable ,infinit i necessari;per tant de definir uns valor que l'home ha d'aplicar.Però segons Sòcrates només actúa bé el que coneix i sap què és el bé; per tant no existeixen les persones dolentes ,ja que aquestes no coneixen el concepte de bé,i per tant s'els han d'ensenyar a través del diàleg.

En conclusió ningú fa el mal sabent que ho fa.

UNA ALTRA MANERA D'ENTENDRE ELS SOFISTES

A) NATURALESA: en aquesta paraula hi ha la clau pel descobriment d'una realitat que es desenvoloupa per a si i de si mateixa.La naturalesa té els seus pròpis ritmes i les seves pròpies lleis.

B) LLEI: són les preinscripcions que fa l'home per organitzar-se en societat ,per tant depén de les seves opinions.Les lleis es deuen per busccar principis regits per l'equilibri, i l'harmonia.

C) TÈCNICA: és l'art de modificar o de produir,creats per l'home,per auqest motiu es sotmeten a les lleis dels homes i no en tenen de pròpies.

D) CIUTAT: és un altre forma de realitat.Però no es refereix només a un espai físic,sino que també a un d'abstracte,una mena de xarxa on s'uneixen les relacions del humans que hi viuen.

E) LLENGUATGE,RAÓ I PENSAMENT: el llenguatge presenta una ambigüitat.Els sofistes defensafen un intercanvi d'opinions mitjançant un diàleg.El logos és l'existència més confusa,pel fet de que és una realitat que podem sentir però no veure.

F) EDUCACIÓ: és tracta d'una qüestió de llenguatge i es realitza a través de la comunicació entre els homes,que incideix en la ment i en el centre mateix de la indivilualitat.

G) VERITAT: la veritat estava lligada al poder,per tant és el manament de qualsevol autoritat.Però en els sofistes la veritat la veritat entra a formar part de les estructures del llenguatge,és a dir,que té a veura amb allò que afirmem o neguem i depén de les formes de proposició.

PROJECTE 1

VIDA:
Edmund Husserl Va néixer el 1859 a Moràvia, en aquells temps província de l'Imperi austrohongarès. La seva família era d'origen jueu. Va estudiar Física, Matemàtica i Astronomia a Leipzing i Berlín (als seus estudis de Matemàtica els va completar a Viena, on va obtenir el títol de Doctor en 1883) Va treballar un temps a Berlín com Ajudant de Càtedra, però al poc temps va tornar a Viena per estudiar filosofia amb el famós professor Franz Brentano que li va transmetre un concepte que seria clau en la seva filosofia: la intencionalitat de la consciència.
El 1900 Husserl va ser convocat com a professor extraordinària la Universitat de Göttingen. Allà va tenir com a deixebles a Max Scheler i Edith Stein.

Pensament:
Hursserl defensa la fenomenologia ,es pot comprendre com un mètode i un 'mode de veure'. El mètode, es construeix després de la depuració del psicologisme. És necessari mostrar que les lleis lògiques són lògiques pures i no empíriques, transcendentals o procedents d'un suposat món intel·ligible de naturalesa metafísica. Cal també, des d'aquest enfocament, mostrar què certes operacions com l'abstracció o el judici no són actes empírics sinó de naturalesa intencional. Aquesta consciència, no decomissa els objectes del món naturals com a tals objectes ni constitueix el donat pel que fa objecte de coneixement: aprèn pures significacions quan són simplement donades i tal com són donades. Aquesta depuració es porta a terme a través del mètode fenomenològic.

En resum, el mètode fenomenològic, consisteix en:
* Mostra tots els continguts de la consciència.
*Determinar si aquests continguts són reals, ideals, imaginaris, etc.
* Suspendre la consciència fenomenològica, de manera que resulta possible atenir-se al donat pel que fa a tal i descriure'l en la seva puresa.

OBRES:

El 1913 va fundar l'Anuari de Filosofia i investigació fenomenològica, que es va publicar fins a 1930 i en el qual van aparèixer: la seva pròpia obra Idees per a una fenomenologia pura i una filosofia fenomenològica, El formalisme a l'Ètica, de Scheler, i Ser i temps, de Heidegger.

Realitat o ficció?

PODEM ARRIBAR A LA VERITAT ABSOLUTA?

Abans de plantejar-nos si podem arribar a la veritat absoluta crec que ens hauriem de plantejar què és la veritat absoluta?

La veritat absuluta es podría relacionar amb una veritat universal,però poden haver-hi veritats que en un futur siguin refutades ;per tant ja no es consideraria una veritat universal.

Referint-nos a la qüestió de s'hi podem arribar a la veritat absoluta,crec què és una qüestió molt subjectiva ja que perv a mi pot ser A però per a un altre pot ser B.

Encara que la recerca de la veritat és un camí lògic i que tot home ha d'emprendre encara que no arribi a la veritat absoluta,però si podrà arribar a la seva veritat.

Textos de Parmènides

En el primer fragment Parmènides ens explica les úniques vies per arribar al coneixement,diu que l’ésser és i el no-ésser no és amb aquesta expressió ens diu que només existeix un únic ésser ;que el no-ésser és un camí impracticable un camí desconegut.
El segon fragment, ens relaciona un concepte físic (l’ésser) amb un d’abstracte(pensament);l’ésser pot tenir pensament, en canvi ,el no-ésser (com no existeix) no pot tenir.

En el quart text ens parla de que per a ell és indiferent el lloc per on pugui començar,ja que sempre hi tornarà per tant l’ésser és continu i a la vegada homogeni;a part també veia a l’ésser perfecte com és la trajectòria d’una esfera en el que el principi sempre serà el final,amb això vol tornar a remarcar l’ésser és infinit .